Quan dic l'Escala


Obra:Sal
Municipi:Escala
Comarca:Alt Empordà

testing image

Quan dic l'Escala

 

En record del meu pare

Quan dic l'Escala dic la barca del meu pare,

estavellant-se al sol d'una cala malalta,

on ja no va la gent, com abans, a trobar-se,

ni a respirar-hi els pins que hi festejaven l'aire.

 

Quan dic l'Escala dic la neu de les muntanyes

del Canigó glaçat, que envia tramuntanes

a espolsar-nos el blat dels pocs camps de la plana

que els pagesos encara sembren any rere altre.

 

Quan dic l'Escala dic un camí cap a França

per fugir de l'horror de les guerres d'Espanya,

i camins de claror de l'Albera i els Aspres,

per creuar el Rosselló sense haver d'enyorar-se.

 

Quan dic l'Escala dic l'escola on van portar-nos

a aprendre a tenir por de capellans i alcaldes,

i de mestres vençuts, obligats a ensenyar-nos

d'escriure i de llegir en una llengua estranya.

 

Quan dic l'Escala dic els jocs de cada tarda,

i alguns jocs prohibits les tardes de dissabte:

a Empúries, vora el mar, el cel ens ajudava

a sortir de l'infern amb què sempre acabava

 

el sermó del mossèn, robador de rialles,

malson de moltes nits de tots els qui pregàvem

per un món sense mals, ni guerres ni esclavatges,

a una marededéu que poc ens escoltava.

 

Quan dic l'Escala dic el menyspreu a la cara

per als qui no volien ser com tots els altres,

per no fer mai com ells: fútbol cada setmana;

per no batre's amb ells, ni fer-se amb ells el mascle.

 

Quan dic l'Escala dic les dunes i les platges,

i els carrers on el sol entrava dins les cases

a escalfar-nos l'hivern que els vents esgarrapaven,

i a fer somriure els vells, de qui apreníem tantes

 

paraules que hem perdut, i cançons i rondalles,

i jocs perqué amainés el fred que ens enrampava,

mentre el pare, en mar, amb grop i tot calava

perqué no ens faltés mai un bocí de pa a taula.

 

Quan dic l'Escala dic la barca del meu pare.