Amb les mans a les butxaques de les calces...


Obra:Vent de grop (p. 81-82)
Municipi:Escala
Comarca:Alt Empordà

testing image

Amb les mans a les butxaques de les calces, continuava caminant d'esma. Feia fred, però no bufava gens d'aire. Es trobà prop de la platja sense saber com hi havia arribat. S'aturà, com espantat, a recer d'una cantonada.

Anaven a varar les barques de la teranyina. Tot de gent embolcallada d'ombra s'apinyava ran d'aigua. D'aquella massa humana movedissa i confosa, se'n desprenia una mena de bonior. S'hi destacaven alguns xiscles enjogassats de mainada, una rialla femenina, la veu autoritària dels patrons comandant la maniobra.

A les barques petites, començaven a encendre els llums de petroli. Escampaven una viva claror a l'entorn. Un dels qui els encenien era en Ramón Savins, el noi gran del patró de la «Graciela». Un munt de records envaí en Rafel. Eren llunyans, imprecisos, vagues i enutjosos com un malson.

Quan els fanals estaven a punt, els homes empenyien la barca cap a mar. Un de sol restava a bord. Hi esperava la barca grossa on anava tota la colla. Els raigs lluminosos es projectaven a l'aigua, la feien transparent, profunda, irisada com una gran maragda o un gran safir.

Els calencs no es cansaven mai d'embadalir-s'hi. La sortida de les teranyines constituïa un espectacle sempre nou per a ells.

Les mullers, la mainada, les germanes i les promeses dels pescadors, els anaven a acomiadar com si s'embarquessin per a una travessada llarga i perillosa. (De perillosa, ho resultava, certes nits.) I de passada s'hi esbargien. Uns ajudaven a la maniobra, d'altres la destorbaven, però ningú no s'hi enutjava ni protestava. A la platja, en aquella hora, senyorejava una llei de confusió i de xivarri fraternals. Era com una festa major.