Paisatge d'Igualada


Comarca:Anoia

L'església de Santa Maria de la Tossa de Montbui fou edificada a finals del segle X i començament de l'XI. Se n'han documentat les primeres notícies als anys 972 i 993, quan el bisbe Fruià aixecà un castell i una església, tot i que aquesta romangué inacabada a causa d'una forta sequera que va despoblar la comarca. L'any 1023, una vegada repoblada la vila, es va restaurar el castell i es va acabar l'església. Aquesta és de planta basilical de tres naus, amb absis semicirculars, cobertes amb voltes. A prop, s'hi conserven les restes del castell del segle X, el caràcter defensiu del qual permet entendre la importància de l'enclavament en el procés de conquesta de la Catalunya Nova. Tot un seguit de textos hi poden ser llegits perquè expliquen l'indret des de diversos punts de vista: el primer, un poema de Joan Llacuna, explica com l'austeritat i la nuesa és un dels trets característics del paisatge de l'Anoia; el segon, de Josep Romeu (Òdena, 1917 – Barcelona, 2004), intenta desenvolupar, mitjançant una sèrie de bellíssimes imatges, quin és el secret d'aquest paisatge que es pot albirar des de la Conca d'Òdena i que s'estén per tota la comarca: finalment, el tercer text, de Josep Vallverdú, és una introducció als elements més importants de la Tossa de Montbui.
testing image

Paisatge d'Igualada

Desagençat, nudíssim,
auster i desigual
paisatge d'Igualada.
Somrius amb tos ulls verds,
somrient-te, però, els teus ulls verds.

Desenjoiada i nua, terra meva!

Desenjoiada,
nua terra meva!

Desenjoiada terra.