Com un teló de fons, la mar i el cel...


Municipi:Escala
Comarca:Alt Empordà

testing image

Com un teló de fons, la mar i el cel, fosos al lluny, semblaven la mateixa cosa; no es veia rastre de les muntanyes de l'altra banda del golf ni dels poblets i arbredes de ponent, part d'allà de la desembocadura del riuet. Fora les cases i els llaüts, tot el que s'albirava era d'un to blanquinós brut i amb aparences de flonjo, com si fos de tofes de cotó fluix refregat en cendres i ocres.

El Cranc, l'illot pelat de la boca del port, s'entreveia de tant en tant, com una clapada fosca, difumida, que les aigües cobrien abraonant-s'hi, esberlant-s'hi, i aixecant-se fins als núvols en polsaredes d'escuma d'un blanc suau i nítid de pòlvors d'arròs. Noves onades, brollant furients l'una darrera l'altra, s'embestien vertiginosament, esqueixant-se en milers de brolladors, que llançant gemecs feréstecs, es fonien en l'espai, com xuclats pel cotó fluix del firmament.

Després de banyejar el Cranc de banda a banda aquells formidables esquadrons d'escuma corrien desenfrenats -aixecant-se, retorcent-se, esquarterant-se i tornant-se a formar contínuament, amb una remenadissa frenètica- cap a la platja, i allà s'empenyien i s'amuntegaven per a llençar-se, amb ardideses de lleó rampant, a l'assalt de les cases de la Llenca Baixa, enfilant-se com esperitats, penyes amunt, fins a les parets, i rebotent i esclafant-se en elles; rebuts a peu ferm, eren rebutjats, polvoritzats, í entre rogallosos bramuls de despit i d'impotència, tornaven a caure a la mar, per revenir de nou, compactes, enferestits i perfidiosos, al cap d'un instant. De sobte en aquell camp de batalla, on el vencedor d'ara era vençut al cap d'un instant, i destruït per aquells exèrcits que es perseguien mutualment, calcigant-se, esclafant-se i esbandint-se, en cursa desesperada i sempre per sobre de les avançades, cap al port, s'aixecava, dominant-ho tot, com la senyera del combat, una ampla llenca blanca que la ventada furient, amb estrèpit de canonades, estripava, en un girant d'ulls, arrossegant-la, cap a ponent en filagarses, de les quals no en quedava ni el rastre de seguida.

Era una brega ferotge horrorosa, de les aigües fora de mare, que treien a flor, per a fuetejar-se a si mateixes, totes les immundícies de son llit i les engrunaven, rebolcant-se en elles, amb un panteix eixordador, imparable; una mena d'esgarip de ràbia i de dolor que es clavava al cervell i a les orelles.