Ella diu que mai no s'hauria imaginat...


Obra:Infecció (p. 22-23)
Indret:Ajuntament
Municipi:Lladó
Comarca:Alt Empordà

testing image

Ella diu que mai no s'hauria imaginat que s'ho passaria tan bé en un dinar de Nogués. És una de les dones interessants. Fa estona que xerra. Li agrada un dels cambrers i li ha demanat consell per seduir-lo. Ell s'ha prestat al joc perquè n'estava tip de la conversa del ciclista. Li ha recomanat l'atac directe i descarat com a fórmula ideal per estalviar-se preliminars inútils. Ella, somrient, li ha preguntat què era un atac directe. Ell ha encès set minuts de vida, ha fet dues calades i ha dit que el mirés fixament als ulls; que es passés la llengua pels llavis (primer pel superior, després per l'inferior); que es descordes un botó de la brusa. O dos. Quan el cambrer ha tornat, s'ha posat tan nerviós que li ha caigut la safata carregada d'arròs a banda. L'ha ajudat a recollir-lo i li ha preguntat a quina hora plegava. El cambrer no ha contestat. S'ha limitat a somriure i a mirar-li l'escot com si no n'hagués vist mai cap. Dues copes més tard, la Nogués s'havia enamorat no d'un, sinó d'una dotzena de cambrers. Se li acosten atrets pel somriure, per la mirada, per la simpatia i, sobretot, per l'escot.