Mireu-me bé: sóc l'altre...


Municipi:Roda de Ter
Comarca:Osona

Miquel Martí es casà amb Dolors Feixas el 7 de maig de 1956. L’escriptor Emili Teixidor hi féu de fadrí major i en Josep Maria Castellet hi signà com a testimoni. Un cop casats es traslladen a viure en aquesta casa de la Costa del Ter, a casa els sogres, on residiran vint-i-quatre anys. Aquí naixeran els fills, Maria Àngels i Jordi; aquí se li declararà la malaltia de l’esclerosi i, aquí, finalment, escriurà el gruix central de la seva obra poètica: des d'El poble (1956-1958) i La fàbrica-1959 fins a L'àmbit de tots els àmbits (1981), dedicat a la Dolors, passant per Vint-i-set poemes en tres temps (1972), La pell del violí (1974), Cinc esgra- fiats a la mateixa paret (1974), Quadern de vacances (1975) i Estimada Marta (1978), entre altres títols. Dels poemes inicials de la secció, el primer, de Si esbrineu d’un sol gest, inspirat en l’amor a la parella, i els altres, de Vint-i-set poemes en tres temps, La pell del violí i Quadern de vacances, ja amarats del pessimisme que li destil·la la malaltia, passarem a poemes de dos llibres, Estimada Marta i L’àmbit de tots els àmbits, que inicien la nova i decisiva etapa de creació poètica marcada per un vitalisme i una reflexió sobre el propi món i la relació amb els altres, que presidirà tota l’obra restant. És l'ultima casa a l'esquerra pujant el carrer i des del seu costat es pot contemplar La Blava just a sota.

testing image

Mireu-me bé: sóc l'altre.
Coix de dos peus,
sorrut i solitari.
No vinc d'enlloc
i escric per sobreviure.
Desfaig camins
perquè no sé dreceres.
Reprenc costums.
Si ara pogués, jauria
pels marges clars
amb noies de pell fosca.
Però he crescut
i algú m'ha omplert de vidres
tota la sang.
Mireu-me bé: coixejo.
No tinc sinó
la veu que em representa.
Adollo mots
i els mots em purifiquen.

Emergiré de mi mateix el dia
que un vent terral
m'eixugui els ulls. Són altes
les espases de foc
d'aquesta lluita
que em serva dret
contra la por i el somni.

Mireu-me bé,
mireu-me bé: sóc l'altre.