Escena V


Obra:La romeria de Recasens (p. 17-18)
Municipi:Jonquera
Comarca:Alt Empordà

testing image

Escena V

 

Guillem, Ramon, Magdalena

 

Ramon. La carretera n'és plena

de gent, i és precís fugir.

Guillem. Què és la columna?

Ramon. No he vist

cascos ni fusells brillar.

Sembla que porten un Crist.

Guillem. Oh! mes lo partir és trist,

quan més dolç fora el restar!

Magdal. Queda't un poc més!

Ramon.                     Què esperes?

Magdal. No tingas por d'eixes gents!

Ramon. Que el sol ix no consideres?

Magdal. Deuen ser los de Figueres

que avui van a Recasens!

Guillem. Recasens! Puix és bo el dia

allí dalt jo em trobaré:

és la sola romeria

que veurer desitjaria

tant n'he sentit contar bé.

Magdal. Com estàs foll d'exposar-te?

Guillem. No tingas por amor meu,

i si allí dalt vols trobar-te

anirem... la fe a jurar-te

davant la Mare de Déu.

Magdal. Mes si algú te coneixia?

Guillem. Mos coneguts no hi seran.

Si jo t'hi trobava aimia!

Magdal. Si jo pogués hi aniria

però les dones no hi van.

Ramon. Llarga feu la despedida.

Magdal. Són lluny encara eixes gents.

Ramon. Un altre deber nos crida.

Guillem. Quan podrem veure'ns, ma vida?

Magdal. Ja ho has dit, en Recasens.

 

(Guillem i Ramon se'n van per la dreta.)