Aquest poema és un sol de palla trenada...


Municipi:Roda de Ter
Comarca:Osona

Miquel Martí es casà amb Dolors Feixas el 7 de maig de 1956. L’escriptor Emili Teixidor hi féu de fadrí major i en Josep Maria Castellet hi signà com a testimoni. Un cop casats es traslladen a viure en aquesta casa de la Costa del Ter, a casa els sogres, on residiran vint-i-quatre anys. Aquí naixeran els fills, Maria Àngels i Jordi; aquí se li declararà la malaltia de l’esclerosi i, aquí, finalment, escriurà el gruix central de la seva obra poètica: des d'El poble (1956-1958) i La fàbrica-1959 fins a L'àmbit de tots els àmbits (1981), dedicat a la Dolors, passant per Vint-i-set poemes en tres temps (1972), La pell del violí (1974), Cinc esgra- fiats a la mateixa paret (1974), Quadern de vacances (1975) i Estimada Marta (1978), entre altres títols. Dels poemes inicials de la secció, el primer, de Si esbrineu d’un sol gest, inspirat en l’amor a la parella, i els altres, de Vint-i-set poemes en tres temps, La pell del violí i Quadern de vacances, ja amarats del pessimisme que li destil·la la malaltia, passarem a poemes de dos llibres, Estimada Marta i L’àmbit de tots els àmbits, que inicien la nova i decisiva etapa de creació poètica marcada per un vitalisme i una reflexió sobre el propi món i la relació amb els altres, que presidirà tota l’obra restant. És l'ultima casa a l'esquerra pujant el carrer i des del seu costat es pot contemplar La Blava just a sota.

testing image

Aquest poema és un
sol de palla trenada
collit al fons d'un pou
al punt de mitja tarda.
El pou temps ha que és sec,
la gent beu altres aigües.
De tant en tant, algú
hi treu el cap i marxa.
Al més pregon del pou
hi nien set aranyes.
Teixeixen, pacients,
sols de palla trenada.
Si bufa un xic de vent
els sols pugen enlaire.
Quan surten pel brocal
la tarda és molt més clara.
Aquest poema és un
sol de palla trenada.