El monument aixecat en homenatge al compositor Pep Ventura...


Obra:Els jugadors de whist (p. 187-188)
Municipi:Figueres
Comarca:Alt Empordà

testing image

El monument aixecat en homenatge al compositor Pep Ventura dona l'esquena a la carretera de Llançà. Està format per una composició escultòrica i una testa metàl·lica del músic —estil capgròs— col·locada damunt un pilar de granit. La composició mostra una sardana en alt relleu, formada per balladors adustos de mida natural, a mig camí entre l'art soviètic i els pagesos industriosos que Frederic Marés va dissenyar per a la façana de la Caixa d'Estalvis. El monument a Pep Ventura no passarà a la història de l'art, però té una característica que en aquell moment va resultar crucial: l'envolta un petit fossat que llavors era ple d'aigua. Amb una mirada, en Jordi i la Blondie van acordar que aquell era el seu destí. No els va costar gens saltar la tanca que envoltava el monument. Entre aquell gest i els metres de gespa que van haver de trepitjar, l'aventura prenia l'indispensable aire de transgressió. Quan van ser davant de l'aigua, ell va fer un salt i, des de la plataforma del monument, li va allargar la mà. Ella va vacil·lar, però a l'últim es va arromangar una mica el vestit i va fer un saltet. Ell la va agafar per impedir que caigués a l'aigua, ella va riure i li va agafar la nuca, i va ser llavors, encara abraçats després de pujar els quatre escalons, en aquella minúscula illa rectangular habitada només per ells dos, en la discreta foscor de l'última plaça de Figueres, que els seus llavis es van unir per primera vegada.

Tota relació presenta un moment àlgid. El seu va ser aquell petó. Una escena tan rodona ja no es repetiria, però ells no se'n van adonar fins que van ser casats i emmainadats.

No ens precipitem. ¿Ja hem dit que la base del monument sembla dissenyada perquè hi càpiga, ben comprimida, una cobla? Disposaven de prou lloc per estirar-se amb comoditat. Deixem-hi ara els dos nàufrags, besant-se i tornant-se a besar, descobrint-se i reinventant-se, mentre acabem la marrada que ens ha de retornar al casament de la seva filla.