Com la seva música degué ésser la sensibilitat...


Obra:El meu país (p. 432)
Municipi:Figueres
Comarca:Alt Empordà

testing image

Com la seva música degué ésser la sensibilitat d'aquest empordanès tan típic i el seu cos arrasat. En el seu temps, Ventura anava per aquests poblets irrisoris tocant, primer, el sac dels gemecs i després la tenora. Portava un vestit negre funerari, tenia els ulls negres enfonsats, la cara esgrogueïda de malalt. Aquest home, que visqué aspirant els perfums del xai rostit i de l'oca amb naps, estava malalt. La seva música és tardorenca, crepuscular, sanglotant. Ventura és un enyoradís; s'evadeix cap al món dels xiprers i de la pau.

Anys enrere, a Figueres, vaig veure un retrat de Ventura, mudat. Portava uns pantalons de quadres, una financera, un gran llaç negre de corbata, punys rodons, de cel·luloide, i unes enormes sabates. Tenia el colze repenjat en un capitell cantoner, sobre el qual hi havia un test amb pretensions d'objectes d'art una palmera lluent amb què presentava una decoració glacial. El cos tenia el punt d'encarcarament de l'home que no sap què fer: o quedar-se en la fotografia o marxar-ne. Un músic molt vell, que formà part de la seva cobla i el sobrevisqué llargs anys, el descriví dient que fou un home de mitja alçada, molt flac, xuclat de cara, bon amic i excel·lent company, afable però seriós, de poques paraules, sempre llunyà i abstret, amb una cara de tempestat.