Esperit essencialment previsor i familiar...


Obra:Homenots. Quarta sèrie (p. 168-170)
Municipi:Figueres
Comarca:Alt Empordà

testing image

Esperit essencialment previsor i familiar, el notari es preocupà, des del primer moment, de l'avenir del seu fill. Una vegada establert que Salvador seria artista, considerà necessari revestir la professió que anava a emprendre de la màxima seguretat.

—Què és un artista?—preguntava el misser als seus amics del casino. I ell mateix es contestava que ser artista és no ser res o si de cas molt poca cosa. No és tan sols una carrera. És una activitat incerta i vaga, d'una seguretat indiscernible, d'uns resultats sotmesos al problematisme més displicent i inaferrable.

Un bon dia, però, vingué en coneixement — gràcies a informacions donades potser pel pianista Monturiol o potser per Gabriel Alomar, que llavors era catedràtic de llatí a l'institut de Figueres — que l'Estat donava títols d'artista, que prèviament reintegrats podien donar accés al sosteniment d'un pressupost certament modest, però real. Per a l'obtenció d'aquests títols hi ha l'escola oficial, l'Acadèmia de San Fernando, radicada a Madrid, les pensions a Roma, etc., i en definitiva un escalafó professoral inscrit en la comptabilitat de l'Estat. [...]

I així el futur artista es traslladà a Madrid, on, instal·lat a la clàssica casa de dispeses, es disposà a fer l'examen d'ingrés que en aquests casos és habitual. Sembla, però, que el dibuix que com a treball

pràctic presentà al tribunal tingué una tara definitiva: el dibuix — sigui per inadvertència o pel que sigui — fou realitzat sobre un paper no reglamentari, exactament massa petit.

— Jove, s'ha equivocat de mida — li digué el bidell de l'establiment—. Vostè no passarà...

— I en efecte: fou suspès i rebutjat.