Suposant que aquesta classe de coses m'agradin...


Obra:Darrers escrits (p. 120)
Municipi:Figueres
Comarca:Alt Empordà

testing image

Suposant que aquesta classe de coses m'agradin, haig de reconèixer que la Rambla de Figueres m'agrada. Potser el que m'agrada menys és el monument de l'escultor Enric Casanovas al gran savi, polític i revolucionari de Figueres. Aquest monument s'ha de conservar, però jo el posaria en un lloc de la ciutat més adient. S'hauria de posar un monument a la part més alta de la Rambla, per veure'l amb una autèntica perspectiva, i hauria de ser la porta de marbre blanc que hi ha a la muralla ennegrida de la ciutadella de Roses. Roses, on ningú no en fa cas, ¿no la donaria a Figueres amb la negociació corresponent? Ara tothom fa excavacions, si pot ser prehistòriques. Molt bé. Però, ¿no hauríem de començar conservant les meravelles més immediates que posseïm? Aquesta porta de Roses és una meravella.

La Rambla de Figueres crea un ambient espontani de festes. És un fenomen real i autèntic. Encara que no hi toquin sardanes, sempre sembla que és festa. Un dia hi vaig sentir tocar el «Per tu ploro», i tothom reia. Els qui diuen que Figueres és una ciutat de patriotes potser tenen raó. He sentit parlar de l'Erato, del Casino Menestral i de tantes altres coses d'una manera ditiràmbica. Semblava que estava a punt d'arribar-hi el senyor Pi i Margall per implantar el cantonalisme. Després resultà que el senyor Pi feia molts anys que era mort i que jo no he sabut mai escriure necrologies. Després hi ha molts ciutadans que semblen refractaris a les utopies. Tenen una botiga, una tenda, un petit comerç, van fent. Hi ha hagut sempre, a més a més, un artesanat molt segur i intel·ligent, i potser prové tot d'aquest fet. A Figueres hi ha de tot. És un país molt contradictori, que sempre es barallà.