Qui no ha sentit parlar de Narcís Monturiol...


Municipi:Figueres
Comarca:Alt Empordà

testing image

¿Qui no ha sentit parlar de Narcís Monturiol i de les seves provatures per a navegar per sota l'aigua? ¿Qui no el relaciona amb els moviments revolucionaris que en el segle passat lluitaven pel progrés i la llibertat dels homes? El conegut retrat que li féu el seu amic, el pintor Martí Alsina, ens el mostra tal com el descrivia la seva filia Anna: «Més aviat prim, de llarga i abundosa cabellera, partida per la ratlla, amb uns ulls d'una penetració irresistible. De paraula atractiva i fàcil, de conceptes tan clars com la llum. Per a nosaltres, les seves filles, tant o més que un pare era un veritable amic.» I ho fou per a tots els qui el tractaren, perquè Monturiol fou, sobretot, un idealista. Ell repetia que era un revolucionari, un revolucionari pacífic, enemic de la violència, però capaç d'agenollar-se davant d'un poble que lluités per la seva llibertat. Imaginatiu com era, va idear un submarí, el famós «Ictíneo» —o més ben dit, els famosos «Ictíneos», perquè en féu dos models diferents, l'un més perfecte que l'altre—, però no pas per matar homes, sinó per descobrir i explorar el fons del mar. La idea se li va ocórrer durant un dels seus confinaments polítics a Cadaqués, assegut dalt de les roques del Cap de Creus, mirant les onades i recordant els sofriments dels qui nedaven sota l'aigua per pescar les branques roges del coral. I es que tota la seva vida procurà alleugerir els sofriments dels altres, oblidant-se sovint d'ell mateix i dels possibles èxits materials. Inventor per naturalesa, artista i somniador en el fons, lluità sempre per un món millor i més just, on tots els homes i dones poguessin sentir-se germans. Confiat en el seu entusiasme i per fer-ne participar els seus amics, fundà una societat mercantil, «La Navegación Submarina», per explorar el fons del mar: la primera del món. L'any 1859 aconseguí veure navegar per sota l'aigua, en el port de Barcelona, el seu estimat «Ictíneo», tripulat per ell mateix i per uns quants amics fidels. No havia oblidat les temptatives revolucionàries de la seva joventut, quan intentava organitzar la fraternitat universal amb revistes i escrits diversos. Els seus millors amics foren uns idealistes com ell: Clavé, que intentava fer arribar la música als treballadors a través dels seus populars Cors, o Ildefons Cerdà, inventor d'una nova ciència, l'urbanisme, que permeté crear la moderna ciutat de Barcelona, un cop enderrocades les velles muralles que l'endogalaven.