Vam travessar a poc a poc la ciutat morta.


Obra:Encara no sé com soc (p. 133-134)
Municipi:Figueres
Comarca:Alt Empordà

testing image

Vam travessar a poc a poc la ciutat morta. Pertot es veien ruïnes, desolació, gent que s'atapeïa pels carrers preparant-se a fugir en desordre. Els bombardeigs, ara que teníem el front tan a la vora, s'havien fet incessants. Després, amb la nit closa, un gran silenci planà. Les portes i finestres es veien tancades i barrades; molta gent dormia tirada pels carrers, entre la runa dels edificis destruïts. Les branques dels arbres de la Rambla apareixien esqueixades per la metralla com si haguessin estat rompudes per un huracà. No podíem fer nit a cap dels nostres dos pisos ni al consultori perquè estaven ocupats per refugiats del sud d'Espanya. Van xisclar les sirenes i en Jordi s'arraulí contra meu; ens havíem arrecerat en un portal, un dels pocs que apareixien oberts, davant mateix de casa nostra. Mentre anaven caient les bombes i en Jordi s'arrupia més i més contra el meu pit, vaig pensar quina protecció tan dèbil era per a ell el meu cos. Després, ja allunyats els avions, vaig alçar els ulls per mirar els balcons de casa. Ara hi vivien uns refugiats, gent sense llar i amb la por i la misèria ficades fins al moll dels ossos; n'havien anat arribant moltíssims a Figueres durant aquelles últimes setmanes. Me'ls vaig imaginar destruint les nostres coses, els meus records, les fotografies de casament, les de la nena; destruint-ho amb ràbia potser, per l'única raó que ells ja ho tenien tot destruït.