12 d'octubre. — De vegades penso en la ciutat de Figueres.


Municipi:Figueres
Comarca:Alt Empordà

testing image

12 d'octubre. — De vegades penso en la ciutat de Figueres. És un lloc on m'agradaria viure—o almenys on em sembla que viuria fàcilment.

Ja fa uns quants anys que conec la vila. Hi vaig anar per primera vegada a deu anys, a examinar-me d'ingrés de batxillerat. Hi vaig tornar l'any següent per als exàmens de primer curs. Aquest malson dels exàmens no aconseguí ofegar l'efecte agradable que em produí la ciutat. El vell convent de franciscans convertit en «Instituto General y Técnico», no aconseguí deformar-me el claríssim efecte que em féu. Després, en el curs dels últims anys, hi he tornat alguna vegada i la primera impressió s'ha mantingut sempre.

El primer descobriment del món, l'entrada en la seva correntia, se'm produí per Figueres. Per arribar-hi, vaig haver d'agafar el primer tren seriós, el tren gros, com llavors se'n deia. La ciutat fou el primer nucli urbà que hagués vist en ma vida. La Rambla fou el primer carrer construït que veieren els meus ulls. L'Hotel París, el primer hotel que la vida m'oferí. El primer restaurant en el qual he menjat fou el restaurant Roig de la Rambla. Em donaren uns rogers a la brasa, amb un picat d'all i julivert, que em semblaren magnífics. En els cafès de Figueres vaig ingerir els primers cafès no casolans de la meva existència — i això té una certa importància per a un home que després ha freqüentat els cafès amb tanta assiduïtat. La primera llibreria que he freqüentat fou la llibreria Canet, de Figueres. Llavors estava situada al capdamunt de la Rambla, a l'angle de la Pujada del Castell. Era un racó petit i entaforat, però s'hi estava molt bé. Abans d'anar a Figueres havia vist algun soldat solitari i escadusser i allà vaig veure desfilar un batalló; no havia vist mai militars i allà en vaig veure de totes les categories; diré, tot passant, que no em feren pas l'efecte que em pensava que em farien. Abans d'anar a Figueres sabia el que eren les sardanes, però fins que les vaig sentir tocar a la Rambla no vaig adonar-me del seu encant. Abans d'anar a Figueres sabia més o menys el que era la gramàtica — ho sabia, potser menys que més —, però només vaig saber el que la gramàtica pot fer sofrir després d'haver-me examinat davant de tres solemnes estaquirots de l'"Instituto General y Técnico".

Tot això, per mi, és importantíssim, perquè forma part de l'entrellat profund de la vida — de la madeixa de realitats i de somnis que constitueix la vida íntima.

Fins al meu primer viatge a Figueres, la vida em semblà una cosa; després, el món em semblà considerablement més complex.