Ens trobàvem a l'església...


Obra:Trena de cendra (p. 126)
Municipi:Figueres
Comarca:Alt Empordà

testing image

Ens trobàvem a l'església, on acudíem cada dia a fer la visita al Santíssim. Llavors em semblava que no hauria pogut passar-me sense aquella pregària diària, però ara penso que, molt més que l'oració, el que m'empenyia a anar-hi era l'al·licient d'agenollar-me al costat teu. El nostre diàleg era breu, però intens; ens bastava mirar-nos llarga estona per a dir-nos sense paraules com ens havíem enyorat, fins a quin punt esperàvem l'hora de retrobar-nos. Rarament em deies que m'estimaves; jo, en canvi, tenia sempre aquests mots a flor de llavis. Si em queixava del teu laconisme, somreies i em contestaves que les coses bones no s'havien de prodigar.

Enfilàvem la Rambla per la part dels cafès, que, sense dir-nos-ho, ens semblava mes protegida de mirades indiscretes. Tot i això, sempre hi havia algú que anava amb la notícia del meu festeig. Els pares ho negaven, però jo notava que em vigilaven, que m'observaven i, alguna vegada, obertament, m'ho havien preguntat. No em va quedar cap més remei que negar-ho.

El dilluns de Pasqua d'aquell any ens van convidar a una festa a casa d'uns amics. Era un berenar innocent amb quatre discos i, no cal pas dir-ho, la presència dels seus pares. Com van assabentar-se els meus d'aquella reunió no ho he sabut mai. Es presentaren de sobte i se me'n van endur d'una revolada.