El passadís que donava la volta a la platea...


Obra:Trena de cendra (p. 68-69)
Municipi:Figueres
Comarca:Alt Empordà

testing image

El passadís que donava la volta a la platea —i que encara existeix en l'actual Museu Dalí— tenia les rajoles blanques i negres com un tauler d'escacs i donava a una mena de distribuïdor d'on arrencava l'escala del primer pis. En aquesta peça hi havia una finestra alta que s'obria sobre la Plaça del Peix i jo, amb la cara entremig dels barrots de ferro, sentia la flaire que hi surava de la venda del dia anterior mentre arribaven a les meves orelles els compassos de «La leyenda del beso» o de «Los gavilanes».

M'agradava molt de ballar. Encara no arribava a casa, repetia les danses que havia tingut ocasió d'admirar, disfressant-me amb qualsevol xal que trobés i, de vegades, amb santa innocència, repetia cançons desvergonyides el significat de les quals no entenia, com el cèlebre «remena, nena» que jo cantava tot fent fressa amb un pot ple de botons a tall de coctelera. Ballar m'era una forma d'expressió i ho ha estat sempre; el que passa és que jo no vaig viure en temps que es pogués ballar sol, com fa ara el jovent a les discoteques, sinó les humiliants situacions que obligaven les noies a esperar —no sempre amb fortuna— que un noi les tragués a ballar. Si això no arribava, a l'insult de la indiferència masculina s'hi afegia la privació de participar en el moviment i en l'alegria dels altres.

De vegades, s'esqueia que feien vodevil. Evidentment, jo no sabia què volia dir aquest mot, ni tampoc què diferenciava aquest gènere de qualsevol altre. Recordo, molt clarament això sí, que els actors i les actrius corrien per l'escena buscant desesperadament llurs pantalons i faldilles, però a mi veure en Josep Santpere amb uns calçotets llargs de quadres em feia riure tant que ni per un moment no em podia semblar excitant. Admirava, en canvi, la rapidesa i la gràcia amb què la protagonista es vestia sense ni tan sols tenir un mirall, però no m'inquietava cap altra cabòria relacionada amb el sexe; és més: el sexe no existia per a mi en aquell temps, ni en el meu lèxic, ni, per descomptat, com a realitat meva o aliena.