Des de petita m'havia familiaritzat amb el món del teatre.


Obra:Trena de cendra (p. 65-66)
Municipi:Figueres
Comarca:Alt Empordà

testing image

Des de petita m'havia familiaritzat amb el món del teatre. El meu pare, que, pel que es veia, tenia bon ull pel negoci, va embrancar-se en un de totalment insòlit a la família: va llogar el teatre municipal de Figueres per un període de cinc anys —si no ho recordo malament—. Jo devia tenir-ne quatre quan el fet d'anar al teatre va esdevenir costum obligat de tots els caps de setmana. Nosaltres disposàvem d'una llotja, la número tres del primer pis, però, en grans ocasions, quan l'èxit de públic així ho reclamava, la cedíem als espectadors que s'havien quedat sense localitats. Jo no m'explicava com el fet d'haver d'abandonar —de vegades un cop començada la funció— la confortable situació de la nostra llotja podia alegrar tant els meus pares, ni tampoc —els dies que la cosa no anava a l'hora— la cara de pomes agres que feien en contemplar la platea mig buida. Més endavant, totes aquestes reaccions se'm van fer intel·ligibles, com també per què no era el mateix els aplaudiments de final d'acte que els dels mutis, o aquell «rau-rau» amb què la gent, impacient, demostrava el seu enuig pel retard en començar.

El descobriment del món de la faràndula per una criatura de pocs anys, més aviat solitària i mancada d'afecte, va ésser al·lucinant. Comprovava amb sorpresa que les senyores tenien dos pits que no amagaven pudorosament com la meva mare o altres dones «normals», i que duien pantalons —això sí, sense bragueta, cordats al costat—. Observava que d'altres nens, més o menys de la meva edat, en lloc d'anar a l'escola com jo, «treballaven» com la gent gran, enfilant-se a la corda fluixa, ballant un xotis o fent «El niño judío» fins a fer-nos saltar les llàgrimes. Constatava també, i me n'enamorava, que els vestits podien ésser extraordinàriament seductors, plens de coses brillants i trastornadores, escotats, curts, colorits i imaginatius. I, sobretot, descobria el món de la música.

La sarsuela estava llavors en tots els teatres i jo hauria pogut cantar la particel·la de les més populars i fins i tot recitar-ne fragments sencers si hagués tingut veu i edat per a fer-ho: tanta era la passió amb què les escoltava diumenge darrera diumenge.