La direcció de les obres fou donada...


Obra:El meu país (p. 168-169)
Municipi:Figueres
Comarca:Alt Empordà

testing image

La direcció de les obres fou donada al general d'Enginyers don Juan Martín Cermeño, la primera pedra fou col·locada el 1753, la construcció dura tretze anys i fou en temps de Carles III, germà i successor de Ferran VI, que la tropa s'hi instal·là. El que s'hi construí costà 30.000.000 de rals — 1.425.000 duros, al preu de la moneda coetània. El preu fou considerat desorbitat fins a l'extrem que hom atribuí al rei el judici que Figueras tendría una fortaleza de oro. El peonatge de la construcció fou pagat a quatre rals diaris, i un carro, un animal i un home, vuit rals, És gairebé segur que com a plaça forta és una demostració dels progressos que havia fet la fortificació militar —partint inicialment de les idees de Vauban. Sobre el fet que la seva construcció fou la salvaguarda absoluta de la frontera —és a dir, el pany de la porta millor que s'hauria pogut imaginar, no hi ha dubte de cap classe. Fou un lloc comú donat per vàlid a tota la Península.

És un castell absolutament grandiós. S'ha de veure només des de l'exterior per a fer-se càrrec de la quantitat enorme de terres que calgué remoure per a construir-lo. Ocupa un espai de 215.000 metres quadrats i el perímetre és de 5.634 metres. Té forma de pentàgon irregular d'estrella, i no hi ha cap punt de la muralla que no pugui ser batut per algun altre lloc de la muralla mateixa. És una construcció de voltes de canó seguit, mantingudes sobre parets que oscil·len entre un metre i mig de gruix i tres metres. Està voltat d'un fossat, té glacis, contraescarpa i camins coberts. Té troneres per a dos-cents canons, pot allotjar fàcilment deu mil homes, té estables magnífics per als animals (cinc-cents cavalls), grans dipòsits per a municions i queviures i, sota la plaça d'armes, quatre enormes cisternes per a un dipòsit d'aigua d'un milió de peus cúbics. A més, rep aigua d'una font del terme de Llers a través d'un aqüeducte en part subterrani i en part descobert. De l'aigua sobrant del castell, se n'alimentà durant molts anys Figueres. Així i tot, però, és un castell inacabat: són inacabats l'església, l'hospital, el parc d'artilleria i l'anomenat macho d'aquest últim, considerable massís que havia d'enlairar-se i artillar-se dins la fortalesa per batre algunes altures pròximes (devers Avinyonet i Llers) que la dominaven.