Torno a l'escola. Teníem dos patis, nosaltres...
Aquesta església, amb una estructura més propera a una capella gran –de fet, els rodencs la denominen la capella de la Verge del Sòl del Pont–, va ser construïda a mitjan segle xiv i refeta al segle xviii. A l’interior es conserva una imatge gòtica de la Mare de Déu sedent, la Mare de Déu del Sòl del Pont, avui patrona de la vila de Roda, amb l’Infant dret sobre el seu genoll esquerre. Aquesta imatge va ser mutilada el 1936 i restaurada el 1940. El dia 7 de maig de 1956, hi van contraure matrimoni Dolors Feixas i Riera i Miquel Martí i Pol, nòvios d’ençà que anaven a l’escola.
Precisament, a l’interior de la capella –perquè aquí és on es va casar amb la Dolors– és un bon punt per llegir-hi un fragment de Defensa siciliana, que tracta de com es van conèixer i del llarg festeig que van mantenir. Acabada aquesta lectura, de l’exterior de la capella estant, amb una bona perspectiva del nucli central de la vila, a l’altra banda del pont, és indicat llegir-hi el poema «El poble», descripció alhora senzilla, planera i precisa dels batecs de tot allò que caracteritzava el poble per al poeta, sota l’empremta de la tradició i els sentiments populars.
Torno a l'escola. Teníem dos patis, nosaltres: els dels petits i el dels grans. El dels petits era irregular. La part més ampla queia davant la façana del Centre Catòlic. Després hi havia un tros allargassat, que feia una mica de pendent en amunt i acabava en una porta reixada, de ferro, que tancava, de fet, l'entrada al Centre. La paret d'aquest tros allargassat donava al pati del col·legi de les monges. Era una paret relativament baixa, i més d'una vegada els més grans, aprofitant algun descuit o alguna absència dels mestres, ens hi mig enfilàvem per fer senyals i babarotes a les nenes, que també solien jugar a les mateixes hores. Era corrent aleshores atribuir xicotes (i les nenes xicots) als companys. La Dolors, la meva primera dona, la vaig conèixer així, i em penso que me la van «atribuir » més els altres que jo, tot i que devia demostrar alguna preferència per ella. Sigui com vulgui, al cap de molts anys ens vam casar. La vida proporciona sorpreses, ja se sap.
