Potser el lector es quedara una mica perplex...


Obra:Combustible per a falles (p. 106-108)
Municipi:València
Comarca:València

testing image

Potser el lector es quedara una mica perplex, en llegir-me aquestes consideracions. ¿No són, ben mirat, una defensa, o si més no una justificació, del costat «inquisitorial» de les falles? ¿I no he recordat, al principi, que n'he estat víctima? Puc sostraure'm del pas al·legant l'«error judicial». Fins i tot -posat a seguir el paral·lelisme- podria adduir-hi, irònicament, alguns precedents de sumptuosa gravetat: Joana d'Arc, Giordano Bruno o Miquel Servet, els quals -¡pobrets!- no van tenir la sort que els cremassen «per delegació». Però no cal. La meua aventura com a «ninot de falla» era una maquinació de gabinet, i per això mateix ja fora de la tradició estrictament fallera. I ni que no ho hagués estat: tant se me'n fa. Crec que són ben compatibles la licitud del «tribunal» faller i el meu dret -el dret de qualsevol- a la discrepància. En definitiva, tot es redueix a un problema d'apreciació: si les falles estan al servei d'uns «criteris» o d'uns altres. I aleshores hauríem d'analitzar per què avui -avui- el poble que les planta i les crema es deixa seduir i arrossegar per «criteris», com en aquest cas, d'una miopia cívica tan escandalosa. No ens hi ficarem. La qüestió és envitricollada i complexa.

M'hauria agradat veure'm cremar. Sempre m'ha divertit l'espectacle de les falles i, sobretot, l'opulenta conflagració final, la dansa fluida de les flames contra la nit plàcida de març. He escrit i publicat molts articles ditiràmbics sobre la festa, glosses efusives i comentaris interpretatius. Ara mateix -amb el socarrim en la memòria- he elaborat un paper per a un alt organisme estatal del turisme, projectat a una llarga difusió internacional. Les falles són un negoci important i una amena explosió de vitalitat col·lectiva, i això me les fa admirar. De més a més, sóc de temperament comprensiu. De debò, m'hauria agradat assistir al meu «auto de fe». Si ho hagués sabut a temps, no hi hauria faltat. M'han dit que el ninot que em dedicaren se m'assemblava bastant. Els «artistes» fallers, escultors satírics, són molt experts en la fabricació de caricatures escultòriques, i el meu perfil angulós i accentuat s'hi prestava. Contemplar com cremava pels quatre costats la meua imatge impàvida hauria estat una experiència singular. ¡Llàstima! Una altra vegada serà...