Havia arribat a les torres dels Serrans...


Obra:Els secrets de Meissen (p. 62-63)
Municipi:València
Comarca:València

testing image

Havia arribat a les torres dels Serrans poc abans que els campaners del Miquelet anunciessen a la població el toc del tancament de la muralla, tot just quan els barbers més sol·licitats plegaven, per a recollir-se portal endins o horta enllà, carregats amb les estenalles d'arrancar queixals, les safes per a les sagnies que aplicaven amb fruïció als més grassos, i sobretot amb la cistelleta de vímet proveïda de tapadora on reposaven, somnolentes, les atipades sangoneres de l'Albufera amb les ventoses enrogides per les incessants succions de sang fresca.

L'alemany suposava que els racons freqüentats habitualment pels estrangers podien estar infestats d'espiots de diversos amos. L'únic que cobejava era passar una nit senzilla de descans. L'endemà s'havia de produir l'entrevista que, mesos abans, havia estat concertada al seu país amb el noble patrici que, com si es tractés d'un virrei, exercia la governació més alta de la generalitat del territori en què es trobava.

Descavalcà a l'entrada d'un hostal primitiu, precisament entre els carrers de Dalt i de Baix de l'antic alfòndec, tocant a l'exuberant jardí d'en Raga, on excel·lien les casuarines i les magnòlies. L'establiment parava raonablement distant de la residència oficial del capità general, al Pla del Real. La descolorida façana, decorada amb toscs baixos relleus florals de color blanc, presentaba per cada pis una renglera perfectament simètrica de finestres i balcons. Sobre la reixa de la balconada central hi havia col·locat un rètol de fusta on es podia llegir: «Fonda de Morella».