Pícnic
Abans de creuar el pont, a mà esquerra, trobarem el passatge d’en pare Moret que ens durà al passeig del Ter, una nova via oberta paral·lela al riu que, a més a més, ens permet d’acostarnos a la part de La Blava que hi toca. El passeig és una agradable zona peatonal vora el riu.
En qualsevol punt és indicat de llegir-hi el poema «Pícnic», que trasllueix la modernitat d’uns costums socials que penetraren amb força en la societat catalana de la postguerra, pels volts dels anys seixanta del segle passat. També hi podem llegir «Plou i fa sol», amb evidents ressons de la poesia popular.
Pícnic
Na Caterina, que ara jau a l'ombra
i escolta el transistor, farà l'amor,
si Déu vol, aquest vespre,
amb el marit d'una amiga que passa
les vacances a un poble de la costa.
Na Caterina és progressista i pensa
que el temps, com els gelats, es fon de pressa
i que més val, si es pot, aprofitar-lo.
Fa una tarda feixuga com un tàlem
i ran de l'aigua xisclen les falzies.
Na Caterina s'ha adormit i ensenya
mig pam ben bo de cuixa. Hi ha xivarri
de criatures vora el riu i, a l'ombra,
gent que berena somnis amb tomàquet
ja fa vint segles.
Dorm, Na Caterina,
i ronca –o, ben mirat, potser sospira–
mentre el marit –el seu–, inalterable,
llegeix un llibre de cow-boys i fuma.
