Ausias agonitza, «detengut de malaltia».


Obra:Ausias March (p. 259-261)
Municipi:València
Comarca:València

testing image

Ausias agonitza, «detengut de malaltia». El seu cos feia temps que sentia les xacres de la vellesa, però ara un atac fulminant l'ha postrat al llit, per bé que encara conserva les facultats, «el bon seny», la memòria sencera i la «loqüela manifesta». No es troba sol, en aquest dissabte 3 de març de 1459, perquè morir és un acte que requereix un escenari, uns protagonistes, en aquest cas un de sol, i un públic expectant, que encara deu esperar d'un home com ell i d'un membre de la nissaga dels Marc unes paraules sàvies, de les que només els poetes saben, un gest coratjós davant el darrer combat, dels que només els cavallers fan.

Davant seu, assegut en una cadira «plegadissa» pren notes Berenguer Cardona, el notari que ha fet venir urgentment per tal de confegir el codicil que modifica o matisa algunes de les clàusules del testament clos i segellat del passat 4 de novembre, que al seu torn rectificava un altre del 29 d'octubre. Darrere del notari, preceptiu perquè el codicil tinga la seua força legal, tres testimonis ouen les paraules del moribund i després signaran al peu del document: el cavalleri amic Miquel Julià, el prevere Antoni Esteve, sots-cabiscol de la seu, i Pere Ferràndez, un escrivent, que tant pot ser un assidu de la casa, admirador dels versos del poeta, com un aprenent de l'ofici que du amb ell Berenguer Cardona, perquè la seua signatura també apareix al testament. Tots tres afirmen, en efecte, que «coneixien lo dit codicil·lant e ell a ell, e lo notari qui'ls concixia». Joana és la qui està més pendent del seu pare. Ha vingut de Gandia expressament per atendre'l en la malaltia; també s'hi entreveu, en un paper més discret, el gendre Ausias Torrella, i per això a la filla, més que com a Joana Marc, tothom la coneix ja com Joana Torrella. L'altre fill d'Ausias, Joan, deu ser present també, perquè viu amb ell, té algunes robes per casa i sobretot té l'esperança de rebre un bon llegat. Pere i Felip, el fill que ha tingut amb l'esclava Marta, sembla que són absents. [...]

De tantes sales que té l'«alberg» del carrer de les Avellanes, Ausias s'ha instal·lat «a la casa de mitja escala», és a dir, a l'estudi, on segurament passa la major part del temps quan fa vida domèstica les temporades que és a València. Una mirada a l'entorn de la cambra revela la sobrietat amb què viu el poeta. Sorprèn que allí dins hi haja tres taules, una de ben gran, per sobre dels dos metres de llarg, una de més petita i una altra de més vella. Per a seure Marc compta amb quatres escambells, més aviat incòmodes, dues cadires velles, la cadira plegadissa que deu emprar el notari Cardona i cinc reeolzadors de ras usats; l'arquibanc de dos caixons, nou, eventualment també pot servir de seient. En obrir la tapa apareixen pedaços de folradura de pell de rabosa i una «jaqueta» de fustany barrejats amb un procés de Damiata Escorna contra mossèn Julià i set llibres: un de filosofia, dos de Ramon Llull, un volum de les Partides, uns Salms, un recull de poesies de trobadors i un tractat del ben morir. Altres dos llibres en paper, damunt d'una taula o una cadira, mereixen l'atenció del notari, fets «en paper de forma de full, desqüernats, ab cobles», i no poden ser sinó els poemes escrits al llarg de la vida pel propietari de la casa.