Preguem
L’església de Santa Maria, dita també del Cap del Pont, va ser edificada abans del 1180. D’ençà el 1314 va ser transformada en la parroquial de Sant Pere arran de la destrucció de l’església de Sant Pere de Roda (a l’Esquerda). Amb el temps va esdevenir el centre de la població actual i s’hi féu amb una darrera ampliació i restauració al segle xviii. Miquel Martí i Pol va ser-hi batejat el dia 1 d’abril de 1929 pel vicari mossèn Pere Portell i va rebre-hi el sagrament de la confirmació el 9 de juny, dia de Corpus Christi, arran de la visita pastoral del bisbe de Vic, Joan Perelló.
El dia de la nostra visita vàrem trobar aquesta església parroquial tancada. On es pot trobar la clau?
Els dos fragments que us proposem de llegir pertanyen a Obertura catalana i Defensa siciliana. El primer plasma les vivències infantils del poeta en contemplar la crema de les esglésies i, el segon, de com, acabada la guerra, va entrar com a cantor molt admirat del cor parroquial. Els poemes «Preguem» i «Poema», de Paraules al vent, són una mostra dels anys en què el poeta encara no havia perdut la fe i s’interrogava sobre l’acció o la inacció de Déu davant els greus problemes i els dubtes dels humans. Després, ja agnòstic, el tema religiós deixarà d’aparèixer en els seus escrits.
Preguem
Tenim el cor profundament cavat en ombres
i la vostra veu, Senyor, és groga com els blats.
Creixem, però, verticalment,
allunyant-nos dels camins tan inútils.
La nostra carn és flonja com la fruita podrida
i el nostre pas, insegur com el d'un infant.
I és que difícilment caminarem
amb els ulls girats enlaire.
On és, Senyor, la vostra mà?
on, el lligam intens de la vostra mirada?
Car és llarga la ruta i plena de paranys
i les pedres ens nafren els peus
i a les mans hi tenim grapats d'espines.
Som com animalons desficiosos
tothora acorralats pels caçadors.
No pas amb veu tranquil·la clamem,
sinó amb un crit rogallós,
perquè us temem, Senyor, i alhora
tenim una íntima, una vital necessitat de Vós.
