Al cor parroquial hi vaig cantar molts anys...
L’església de Santa Maria, dita també del Cap del Pont, va ser edificada abans del 1180. D’ençà el 1314 va ser transformada en la parroquial de Sant Pere arran de la destrucció de l’església de Sant Pere de Roda (a l’Esquerda). Amb el temps va esdevenir el centre de la població actual i s’hi féu amb una darrera ampliació i restauració al segle xviii. Miquel Martí i Pol va ser-hi batejat el dia 1 d’abril de 1929 pel vicari mossèn Pere Portell i va rebre-hi el sagrament de la confirmació el 9 de juny, dia de Corpus Christi, arran de la visita pastoral del bisbe de Vic, Joan Perelló.
El dia de la nostra visita vàrem trobar aquesta església parroquial tancada. On es pot trobar la clau?
Els dos fragments que us proposem de llegir pertanyen a Obertura catalana i Defensa siciliana. El primer plasma les vivències infantils del poeta en contemplar la crema de les esglésies i, el segon, de com, acabada la guerra, va entrar com a cantor molt admirat del cor parroquial. Els poemes «Preguem» i «Poema», de Paraules al vent, són una mostra dels anys en què el poeta encara no havia perdut la fe i s’interrogava sobre l’acció o la inacció de Déu davant els greus problemes i els dubtes dels humans. Després, ja agnòstic, el tema religiós deixarà d’aparèixer en els seus escrits.
Al cor parroquial hi vaig cantar molts anys. Tenia força bona veu, jo, i una orella molt fina. Més d'una vegada havíem cantat la missa De angelis amb el mossèn organista, alt i gros com un sant Pau, ell i jo sols, «manu a manu». També em feia fer solos, aquest mossèn, durant el novenari d'ànimes, amb l'església mig a les fosques, per la novena de la Mare de Déu del Sòl del Pont, que es feia a la seva capella abans de la festa major, i en circumstàncies solemnes. Hi havia una cançó La presó del Tabernacle, que la brodava. Quan la cantava, a l'església hi havia un silenci emocionat i, en sortir, les dones ens felicitaven a la meva mare i a mi. Sense exagerar, em sembla que puc dir que, del cor de nens, jo n'era el puntal més sòlid. El mossèn ho sabia i m'amanyagava d'allò més.
