Els altaveus anunciaren amb estridència...


Obra:Viatge al final del fred (p. 80-81)
Municipi:València
Comarca:València

testing image

Els altaveus anunciaren amb estridència d'ecos superposats que el tren exprés de les vint-i-dues quaranta-cinc destinació Barcelona Estació de França es trobava ja format a la via sis, i a la crida es va moure l'arremorament i tumult de families dones sacs i criatures homes i maletes de fusta que el van sorprendre per darrere alçats com una onada imprevista que feia cedir sense possible resistència empleat i barrera inútils guardadors de la porta on ell encara va intentar mantenir-se un instant agafat a la seua maleta pesant com a una àncora ferma en la maror, fins que l'avalot de mocadors de cap, cares sense afaitar, nens adormits i colzes l'envoltava, el submergia i ja no va poder fer altra cosa que cercar l'aire i la salvació deixant-se endur pel mateix corrent, arrossegant entre les cames la maleta, de sobre comprimit quan l'onada s'inflava contra un cordó de guàrdies grisos de gorra plana de gavanys grisos que davant de l'andana intentaven deturar l'allau sobre la via sis, s'inflava, i ell al mig de l'espessor compacta de cossos, sense aire, amb un principi de lassitud, de por de defallir, de caure entre les cames i els peus d'olor agra, ser engolit, esclafat, abans encara d'arribar ni tan sols al tren, abans de. Fins que l'onada trencà l'obstacle oposat al seu pas, la força comprimida saltava per damunt de la minsa resclosa d'uniformes i s'escampava brogint contra les portelles dels vagons de tercera de fusta en un instant ja obturades ennuegades sense poder engolir els taps de cossos, ara l'allau esdevenia marea, ones escometent els costats dels vagons, espetecs de fusta vella comprimida i colps apagats de cossos o de sacs, flocs d'escuma fosca pujant, volent entrar per les finestres quan algú obria precipitadament des de dins i treia mig cos bracejant amb grans crits sobre la confusió buscant la seua gent, passaven entre fusta i vidre maletes, cames, xiquets, bosses, botelles d'aigua i una dona grassa a viva força d'empentes tràgiques al cul tot mostrant com enormes cuques de llum en la penombra mig pam de cuixes blanques per damunt de les calces negres enrotllades als genolls.