A l'altre extrem de la guerra, al començament...
L’església de Santa Maria, dita també del Cap del Pont, va ser edificada abans del 1180. D’ençà el 1314 va ser transformada en la parroquial de Sant Pere arran de la destrucció de l’església de Sant Pere de Roda (a l’Esquerda). Amb el temps va esdevenir el centre de la població actual i s’hi féu amb una darrera ampliació i restauració al segle xviii. Miquel Martí i Pol va ser-hi batejat el dia 1 d’abril de 1929 pel vicari mossèn Pere Portell i va rebre-hi el sagrament de la confirmació el 9 de juny, dia de Corpus Christi, arran de la visita pastoral del bisbe de Vic, Joan Perelló.
El dia de la nostra visita vàrem trobar aquesta església parroquial tancada. On es pot trobar la clau?
Els dos fragments que us proposem de llegir pertanyen a Obertura catalana i Defensa siciliana. El primer plasma les vivències infantils del poeta en contemplar la crema de les esglésies i, el segon, de com, acabada la guerra, va entrar com a cantor molt admirat del cor parroquial. Els poemes «Preguem» i «Poema», de Paraules al vent, són una mostra dels anys en què el poeta encara no havia perdut la fe i s’interrogava sobre l’acció o la inacció de Déu davant els greus problemes i els dubtes dels humans. Després, ja agnòstic, el tema religiós deixarà d’aparèixer en els seus escrits.
A l'altre extrem de la guerra, al començament, penso en el dia que van cremar l'església. L'endemà uns vailets del meu carrer, una mica més grans que jo, baixaven les escales de les tres fonts vestits amb sotanes, roquets, capes pluvials, etc., beneint el personal que trobaven. A mi em feia una certa por morbosa, tot allò, com me'n va fer una vegada que vaig veure passar pel carrer un cotxe amb tot de canons de fusells que sortien per les finestres. Els ornaments els havien arreplegat a davant de l'església. L'havien cremada la nit abans. Jo i els de casa ho vam veure des d'una mena de conillar que teníem a-dalt-al-terrat (era una expressió casolana), al qual es pujava per una escala com les de paletes, però de graons més amples. Per les petites finestres es veien teulades i el rosetó i una part de la façana de l'església. No recordo que diguéssim res, tot i que ens hi vam estar una bona estona. Pel rosetó sortien flames, i se sentia un brogit sord. Davant i dins de l'església cremaven sants, bancs, casulles, albes, etc. El que no es va cremar, ho passejaven l'endemà els vailets que he dit.
