S'estranya de no experimentar l'emoció...


Obra:Plaça Rodona (p. 31-32)
Municipi:València
Comarca:València

testing image

S'estranya de no experimentar l'emoció de la por abans de la correguda; camina sobre les llambordes del carrer Sant Vicent com si trepitjara la llarga catifa roja d'un hotel de luxe, i se sent feliç; abans d'arribar-hi s'atura sorprès per un calfred; veu el corredor fosc que dóna a la Plaça Rodona i s'hi apropa amb la mateixa il·lusió que el dia en què acudí a la primera cita amb Arena: se sent nu i tremola de passió.

Ni tan sols ha canviat de color el seu semblant quan ha entrat a la Plaça Rodona; avui experimenta una seguretat desconeguda, no percep la por; la por no era més que la moscarda grossa que per fi aconseguí aixafar sobre el terra d'aquella finca en ruïnes; Matador torna a somriure mentre amb els ulls envolta el cercle de colors cridaners i de veus ansioses que són els balcons que donen a la plaça; la seua posa és relaxada. Camina amb la naturalitat de l'actor que s'apropa a l'escenari per aconseguir el triomf.

La Plaça Rodona, malgrat les taules i les cadires del cafè, malgrat la gent que hi ha, sembla buida i només s'escolta un silenci d'aigua que brolla de la font; Matador dibuixa un cercle al seu entorn; els balcons, que semblen graderies, estan plens de fantasmes blancs; està sol, no hi ha ningú més enllà del límit de la plaça; ho veu tot amb ulls humits d'expectació; sap que amb aquesta aparició tempta la sort: sempre és un risc tornar a l'arena ibèrica.

Les gotes de pluja que es trenquen sobre el vidre —a través del qual veu el llarg taulell del cafè— semblen perseguir-se les unes a les altres en un joc etern; hi ha gent que parla alhora que devoren tapes i s'empassen el vi o la cervesa; a penes va entrar preguntà pels lavabos; i quan torna li demana al cambrer un cafè i conyac de marca.

Un home amb un conyac a la mà sempre et parlarà de dones, de negocis, de bous, d'il·lusions; un conyac amb cos pots fins i tot mastegar-lo, i a Matador li agrada de mastegar totes les coses; el taulell fa un semicercle al final i mor en una finestreta, que també dóna a la plaça; pregunta al cambrer si li ho pot servir a una taula de la terrassa i el cambrer li respon que sí.

Quan ix, respira a plens pulmons alhora que creua la terrassa i s'atura davant la darrera taula que està vora la font, s'asseu i espera; de fet és la taula que es troba més lluny de la porta del cafè; vol evitar qualsevol contacte possible; allí, immòbil, contempla els moviments de la plaça: els vianants que la creuen, els gossos perduts que voregen la font i alcen el cap a la llum dels fanals, els dolls d'aigua que brollen vers el cel sense aconseguir els estels i que després s'estimben en un saltant d'intrigues que esguiten el terra empedrat de la plaça.