Cròniques canten


Municipi:Roda de Ter
Comarca:Osona

A disset anys, Miquel Martí i Pol era un jove molt presumit i molt de missa, ell mateix afirmava: «Era molt de missa aleshores, jo, i n'era de debò, convençut, vull dir; anava a fer la visita al Santíssim, combregava setmanalment i tot el que vulguis, m'ho agafava pel fort, vaja.» Entrà a Acció Catòlica espanyola i freqüentà el local del Centre Parroquial, situat a tocar de l'església de Sant Pere, a la banda dreta, en un edifici avui desaparegut on, entre altres activitats, es feia teatre d'autors catalans i en català, sota l'empara de la parròquia.

A la part exterior de l'edifici actual de la rectoria o en algun espai interior d'on hi havia el Centre Parroquial, hi llegirem un fragment de Defensa sicialiana que narra com s'hi celebraven les misses un cop acabada la guerra ja que les esglésies havien estat cremades, i el poema «Cròniques canten», d'El poble, amb què intenta fer una disecció sociològica de com era la gent de Roda aquells anys.

L'edifici actual és de recent construcció. Quina funció té actualment? És una escola? El dia de la nostra visita el recinte estava tancat.

testing image

Cròniques canten

Al meu poble hi havia
gent de tres menes:
els qui creien,
els qui no creien i els
qui tant se'ls en fotia.
D'aquests darrers, però,
n'hi havia pocs.
Al meu poble hi havia, sobretot,
gent de dues menes:
els qui creien
i els qui no creien.
I encara val a dir que aquests darrers
no eren pas molts. Els altres,
establerts en llurs castes, concertaven
negocis, feien tecs, casaven noies,
fornicaven (discrets), s'estossinaven,
donaven culte a Déu i altres foteses
que no recordo bé, amb molta cura
de preservar la llei de l'escomesa
dels descreguts i els cínics, per poder-la
transmetre intacta als fills i així donar-los
ocasió de concertar negocis,
fer tecs, estossinar-se, casar noies,
fornicar, adorar Déu i altres foteses
en un clima de pau i de respecte.
Al meu poble, a l'estiu, el sol colrava
la pell, i feia una tardor benigna,
i l'hivern era fred. Parlo de coses
que fa segles que duren i que encara
duraran molt de temps i de persones
que hom considera astutes i correctes.
Aquell temps era així. Cròniques canten.