Mos somnis


Obra:Antologia poètica (p. 61-62)
Municipi:València
Comarca:València

testing image

Mos somnis

 

Un temps, lo consol tenia

de somiar-te sovint,

i em bastava una paraula,

una mirada, un somrís,

per oblidar ma orfanesa

enc que fos per una nit,

i recruàs l'enyorança

que sentia, al deixondir.

 

Les visites misterioses

que me feies d'adormit

i tendrament t'agraïa,

¿per què les planys a ton fill?

Ma orfanesa es fa més fosca.

d'ençà, que no te somii,

puix que el cor, l'infant de sempre,

enyora el matern abric.

 

Ara els somnis són ben altres,

somii llibres llemosins,

veig obres desconegudes,

incunables, manuscrits,

i quan me trob en mes glòries

fullejant autors antics,

me despert..., veent amb recança

la buidor de mos desigs.

 

¿Te sap greu l'ardent fal·lera

que per nostra llengua tinc?

¿Creus que mos records aminva

i em castigues amb l'oblit?

¿Zels tindries de l'idioma

que de ta boca aprenguí?...

Dues amors que en fan una,

no les cal descompartir...