Sonet


Municipi:Roda de Ter
Comarca:Osona

L'any 1946, mossèn Espinalt i Josep Clarà van crear la Penya Literària Verdaguer per a fomentar l'estudi i promoure la literatura catalana. Miquel Martí també en va formar part i, ben aviat, el Nadal d'aquell any, van editar una revista amb el títol de Verdaguer. A la Penya hi havia homes de més edat i de gran cultura, com el mateix Josep Clarà i Josep Miquel i Macaya, que influïren decisivament el jove poeta. A més a més, connectaren amb intel·lectuals de Barcelona com Tomàs Roig i Llop i Miquel Arimany, que obriren els horitzons dels lletraferits rodencs. Arran d'obtenir Miquel Martí el premi Óssa Menor per Paraules al vent el 1953, es van reunir per celebrar-ho en aquesta plaça de davant del cementiri i s'hi van fer fotos de record.

Avui dia es tracta d'un racó amb bancs de pedra a aquest espai ajardinat de la part alta del poble, a prop del cementiri.

Situats més o menys a l'indret que mostren les fotografies fetes l'any 1953, podem llegir: «Goig de la paraula»; poema de Les clares paraules, un cant a la inspiració; dos fragments de records personals de la influència que van exercir els amics de Barcelona, extrets del llibre L'arrel i l'escorça, d'Ignasi Pujades (1936), biògraf seu; i el «Sonet» dedicat a Josep Clarà, de Paraules al vent.

testing image

Sonet

Jo sé que viure és com un somni breu
sotmès al ritme d'una llei antiga,
i sé que el cos que es vincla de fatiga
té ja un espai guanyat als ulls de Déu,
perquè d'un temps, inesperat i lleu,
n'ha fet una arma de treball amiga.
Mes sé també que quan la Dama abriga
ànima i cos i els parla amb el mot seu,
un tremolor indefinible signa
aquell instant suprem i, essent benigne
el somni de la mort, s'aferra i creix
i omple l'espai i el cor una basarda
de tot, com quan la nit en serra isarda
de cop, davant dels ulls, enorme, neix.


A Josep Clarà