Ara: la meva idea és que la gent important de Catalunya...


Obra:Direcció a Lisboa (p. 71-72)
Municipi:València
Comarca:València

testing image

Ara: la meva idea és que la gent important de Catalunya no ha respost gaire davant moment valencià-català actual. Jo no conec tot el País Valencià. Conec algunes coses d'aquest país: homes, ciutats, paisatges. Conec una mica -poc- Castelló, València i Alacant. A mi em sembla, després del ferment que s'ha escampat aquí, que haurien d'haver vingut persones més constructives, d'una consieració més sòlida, més decisiva i adaptada. Això, no s'ha fet, tot i que el decantament de València és extraordinari. En definitiva, del que es tracta és de crear, entre aquests dos països, una amistat, una curiositat, un afecte. Desgraciaclament, no s'ha creat. S'ha de rompre aquesta muralla de fredor i d'indiferència, creada i mantinguda pel centralisme peninsular, en termes que en determinats moments és d'un frenesí hiperbòlic i ridicul. L'única cosa que té realment Catalunya és València, com l'única cosa que té plantejada València és l'anomenat Principat -si volen mantenir la personalitat. L'amistat, la unió, els interessos podrien crear un fenomen històric important. La indiferència, per no dir la contrarietat, no crearà més que la inanitat. Seria per mi agradable que les persones de bon sentit pensessin en aquestes coses. I que hi pensessin més enllà de la consanguitat, de la llengua, de la història, de la manera d'ésser i de viure, que en definitiva és igual.

A mi m'agrada València i el País Valencià. Coneixent aquest país des de fa tants anys, i essent llavors aquest espai pràcticament pagès, agrari, és natural que m'hagi quedat aquesta impressió al cap.

Desgraciadanient no conec prou l'horta, el món dels tarongerars; però comprenc la seva importància. La ciutat de València era llavors una gran població de mercat i pagesa. Era la població d'aquestes característiques més grossa de la nostra area lingüística. A mi em fascinava. Després, s'anà lentament industrialitzant. En els últims anys, el ritme de la industrialització s'ha accelerat. El meu vot, si me l'haguessin demanat, hauria estat contrari, però aquest ha estat el corrent de l'època, i les meves reaccions personals no tenen cap importància. Hi ha hagut en aquest país una vertadera displicència per les coses agràries, pageses, del camp. Barcelona en té la més gran part de culpa, per la seva ascensió, tan rapida. La primera classe social a tots els països d'Europa en aquest país ha estat menyspreada i caricaturada. A València ha passat igual -tot i que ser la primera ciutat pagesa d'un espai és infinitament apreciable. Ara bé: al meu modest entendre, el deliri de l'industrialisme és una manifestació de provincianisme i, per a la gent que s'hi troba, d'esclavatge. En la València moderna, feren uns carrers, copiats de l'eixamplament de Barcelona, horripilants. A mi m'agradava la València vella, la del mercat i de la pagesia propietària. El meu amic Joan Fuster em digué un dia que la societat de Barcelona és molt diferent de la de València. No es poden comparar perquè l'una depèn més de la industrialització que l'altra. El provincianisme és més acusat en una banda que en l'altra. Quan València sigui industrialitzada, seran dues societats iguals. Si baden, el centralisme, el provincianisme, serà total.