La tenda on naixqué Blasco Ibáñez...


Municipi:València
Comarca:València

testing image

La tenda on naixqué Blasco Ibáñez, era una caseta estreta, fonda, de sostre rebaixat per una naieta fins la qual arribaven les caixes oloroses d'espècies, que pujaven per les parets. Tenia i té una porta al carrer apel·lat de Flor de Maig, abans de la Saboneria Nova, i altra al carrer dels Àngels. Al costat de la porta que dóna al carrer de Flor de Maig, hi ha un pati, estret i allargat, al qual es baixava per dos graons i sobre el qual es corrien les habitacions de la naia, a les que es pujava per una escaleta petita construïda en l'interior de la tenda. En aquestes habitacions no entrava més llum que la poca donada per l'establiment i la que es colava per un balconet obert entre la porta d'aquell i el pati. L'habitació a on naixqué Blasco ja no existix; resta la que era contigua.

El carrer de la Saboneria Nova era un carrer antic, esmentat ja en 1679 per una deliberació del Consell, de cases pobres, tort, mal allumenat i molt populós. Vivia en ell, com en tots els carrers pròxims -carrer de la Mola, Sant Gil, Cubells, Magdalenes, Carabasses- molta gent del Mercat, que en les primes hores del matí estava en peu, amb gran soroll de portes i balcons i de petits carrets de mà que anaven a la plaça, arrossegats per criats que saludaven als veïns i als companys amb veus fortes.

Passaven també carros de l'horta, amb les rodes plenes de fang dels fondos camins, amb un farolet d'oli en la punta d'una vara, asseguts sobre una fusta col·locada de través el llaurador que acabava de recollir, humides de rosada, les verdures de l'horta i la dona que havia de vendre-les, en el corresponent lloc de la plaça, silenciosos els dos, amb els braços creuats sobre els genolls, mig adormits pels sotracs del carro i el caminar somniós de l'animal. Es sentia l'esquellot de les vaques, i les clares campanetes de les cabres de la llet, i la campaneta de les burres, de to únic, la llet de les quals era sol·licitada per malalts d'estómac delicat. Els cafetins oberts de bat a bat s'omplien de matinejadors que anaven a cercar el café calent, o la copa d'aiguardent fort que bevien d'un glop, amb aire decidit, netejant-se després la boca amb el dors de la mà. Els vigilants i els guaites anaven desapareguent, amb pas tardà, colpejant les lloses amb el pal de xusso, amb el fanal apagat en una mà. Es sentia el pregó dels venedors de bunyols i de coques calentes amb mel. Un arravatat redoble de campanes anava saltant de campanar en campanar, per damunt de les teulades de la ciutat, dels forats de les quals i de les arbredes eixien cridant amb el soroll de les campanes grans eixams de pardalets, de cara al cel.