Com que parlem dels anys 40...


Obra:L'arrel i l'escorça (p. 77)
Municipi:Roda de Ter
Comarca:Osona

L'any 1946, mossèn Espinalt i Josep Clarà van crear la Penya Literària Verdaguer per a fomentar l'estudi i promoure la literatura catalana. Miquel Martí també en va formar part i, ben aviat, el Nadal d'aquell any, van editar una revista amb el títol de Verdaguer. A la Penya hi havia homes de més edat i de gran cultura, com el mateix Josep Clarà i Josep Miquel i Macaya, que influïren decisivament el jove poeta. A més a més, connectaren amb intel·lectuals de Barcelona com Tomàs Roig i Llop i Miquel Arimany, que obriren els horitzons dels lletraferits rodencs. Arran d'obtenir Miquel Martí el premi Óssa Menor per Paraules al vent el 1953, es van reunir per celebrar-ho en aquesta plaça de davant del cementiri i s'hi van fer fotos de record.

Avui dia es tracta d'un racó amb bancs de pedra a aquest espai ajardinat de la part alta del poble, a prop del cementiri.

Situats més o menys a l'indret que mostren les fotografies fetes l'any 1953, podem llegir: «Goig de la paraula»; poema de Les clares paraules, un cant a la inspiració; dos fragments de records personals de la influència que van exercir els amics de Barcelona, extrets del llibre L'arrel i l'escorça, d'Ignasi Pujades (1936), biògraf seu; i el «Sonet» dedicat a Josep Clarà, de Paraules al vent.

testing image

Com que parlem dels anys 40, que no hi havia llibres en català, jo vaig començar a llegir en castellà. Recordo els llibres de José M. Pemán, els de Marquina, i, més endavant, els d’aquell director de la Soli, que em sembla que es deia Luys de Santamarina –amb aquesta «y» tan coqueta que escrivia en el seu nom–; també vaig començar a llegir els clàssics castellans: Tirso, Calderón, Lope, teatre més que novel·la; i encara aquell novel·lista de Peñas Arriba, José M. de Pereda; i també alguna cosa de Rosalía de Castro, naturalment en castellà; no sé, hauria de mirar la llibreria de casa, on encara hi ha llibres d’aquella època; hi trobaríem noms com Unamuno, Juan Ramón Jiménez, el novel·lista Pío Baroja... Sobre l’edat d’aquestes lectures, penso que tenia catorze, quinze i setze anys.