—Recordes el dia que va aparèixer Jaume Roig...


Municipi:València
Comarca:València

testing image

—Recordes el dia que va aparèixer Jaume Roig en aquesta cambra? —pregunta Jofre al seu amic, encara que coneix prou la resposta.

Jofre i Guerau ho recorden bé. Va ser a començaments de l'any 78, en uns dies de molt de fred, pocs mesos abans de la mort del metge i escriptor. La manera com va entrar al taller els va sorprendre a tots dos perquè el primer que va fer, acompanyat de la seva veu massa fina, va ser exclamar-se del fred. Amb l'estona que feia que caminava pels carrers, va dir, se li havien quedat ben glaçades les orelles. I mentre ho deia se les premia amb les mans, com si volgués escalfar-les. Va venir acompanyat de Baltasar Bou, que s'havia acabat convertint en la seva ombra de tant que el venerava, i els va demanar de fer una còpia senzilla del seu Espill a partir del manuscrit autògraf, que ja no volia portar a cap de les tertúlies. El tenia en més estima que si hagués estat una joia, va assegurar somrient i balancejant el cos rodanxó. Va insistir a pagar-los la feina per avançat i va afegir, amb una picada d'ullet, que els deixava sis mesos per enllestir la còpia, ja que sabia que en aquells moments el taller bullia d'encàrrecs que s'acumulaven a les prestatgeries. Passava de llarg dels setanta anys, però conservava la vitalitat i el bon humor de quan era jove.

El dia 5 d'abril de l'any de 1478 Jaume Roig va morir d'un atac d'apoplexia que el va fer caure de la mula quan tornava de Benimàmet. El manuscrit de l'Espill era encara al taller de Jofre i Guerau, immòbil. Quan a finals de maig va aparèixer Gaspar Jeroni, el fill de Roig, a reclamar el manuscrit del seu pare, Guerau el va convèncer perquè els el deixés una temporada més i poder acomplir així l'encàrrec. En saber que la feina ja estava pagada, Gaspar Jeroni es va desentendre del manuscrit i els va dir que podien quedar-se'l tot el temps que els convingués, si el tenien ells segur que no es faria malbé ni es perdria, va afegir amb un moviment de mans que als dos joves copistes els va recordar el metge enèrgic que havien conegut feia pocs mesos.