En eixa mateixa línia necrològica, el centre de la plaça...


Obra:Ciutat de campanars (p. 17)
Municipi:València
Comarca:València

testing image

En eixa mateixa línia necrològica, el centre de la plaça va allotjar durant segles la forca, suprem i definitiu instrument de liquidació de la justícia comuna, espectacle freqüent que entre altres testimonis fou retratat en les cartes de l'escriptor Prosper Mérimée: tot un plaer per a la seua ànsia incansable de truculències meridionals. De tant en tant, i durant l'edat mitjana -indolència administrativa, negligència funcionarial- sembla que els cossos dels ajusticiats es deixaven orejar en aquell tètric balanceig durant hores o dies, desagradable panorama poc compatible amb els tractes comercials i mengívols que es feien al voltant, fet que va propiciar els versos satírics de l'immens lletraferit i veí del barri Jaume Roig: "Ni menjaria / carn del Mercat/ si hom penjat/ algú hi havia...".

Desmantellada definitivament la forca, i qui sap si per a mantindré certa necessitat d'expiació col·lectiva, ben poc després la plaça del Mercat va ser l'escenari triat per a plantar una de les primeres falles que expressament com a tals hi hagué en la ciutat, record humil i efímer de la condició principal d'aquell espai al qual el creixement i el temps anaven bandejant lleugerament davant la potència dels nous indrets capitalins que venien creant-se.»