«I ara, Maria, si vol ja se'n pot tornar a casa...


Obra:Els treballs perduts (p. 72-74)
Municipi:València
Comarca:València

testing image

«I ara, Maria, si vol ja se'n pot tornar a casa, que jo aprofitaré per fer una visita.» Eixien del mercat, ella amb la bossa plena, per la porta del carrer Vell de la Palla, a les parades exteriors venen paelles de totes mides, de dues anses i de quatre, bótes de cuiro groc i rastelleres d'alls.

«¿Que té algun conegut per ací prop?»

«Sant Joan. És que jo visite les esglésies. I a part, ací a Sant Joan del Mercat és on em van batejar a mi.»

Aquest Sant Joan són dos, Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista i el dia del bateig l'església estava cremada, l'església estava fumada, no quedava ni un sant als altars ni un sol dels dotze grans apòstols als pilars, o no, no eren els apòstols, ara que Jesús hi pensa, eren els caps de les dotze tribus d'Israel, no podien estar presents al bateig perquè alguna colla de desgraciats anònims els havia destrossats pocs anys abans d'aquell dia, el capellà segurament mirava els frescos de Palomino o la cúpula, la glòria del cel són ara núvols plens de sutja, Jesús, ¿renuncies al dimoni?, els àngels i els arcàngels tenen encara les ales socarrades, renuncie digué don Manuel Oliver padrí de la criatura, ¿a les seues pompes i a les seues obres?, el rei del cel tenia la cara fumada i renegrida, renuncie, tants anys que fa i encara no han acabat de restaurar les pintures, els padrins renuncien a massa coses en nom de les criatures és molt fàcil, aquell dia pels països d'Europa rebentaven milions d'ànimes bombes canons i cambres de gas, després jo ací tota la vida renunciant al dimoni no sé però a la carn i al món ben cert que sí, quina olor freda de fumat i de cendra mullada devia fer Sant Joan aquell matí, és natural perquè era un bateig sense pare i si no se n'ha conservat cap foto de record és que era com un bateig clandestí, l'olor a humitat encara li queda, i la fredor blanca per dins, tan torrada i humana i valenciana com és aquesta església per fora, i per dins no, quina glacial pal·lidesa d'algeps sense pintar, de color queden només restes de l'Apocalipsi de Sant Joan pintada en les altures, ¿per què està tot el fullam barroc refet en blanc i negre?, i les estàtues gegants dels dotze caps de tribu reproduïdes en guix, el peix podria conservar-se a la fresca ací dins, cabet calamar calet i càntera, no crec que vinguen moltes venedores a resar parenostres a Sant Joan del Mercat, un Joan o l'altre Joan, perquè ací fa l'efecte que si reses no ha d'escoltar-te ningú, els caps de tribu tenen els ulls de guix oberts tots blancs i morts com ulls de peix bullit, respon Jesús ¿renuncies a la vista i a l'oïda? ¿renuncies a l'olfacte al gust i al tacte? ¿renuncies a la cérvola dels blue-jeans arrapats? ¿renuncies a les dotze mil dotzenes de volums ben enquadernats? ¿renuncies a Maria Marilín i a la gallina? ¿renuncies? no, no senyor, en el nom del Pare del Fill i de l'Esperit Sant amén, ja me'n vaig.