Els voltants del Mercat Central és una desfilada incessant de persones.


Obra:Un dinar un dia qualsevol (p. 23-24)
Municipi:València
Comarca:València

testing image

Els voltants del Mercat Central és una desfilada incessant de persones. És dels llocs més transitats de València. El mercadet ambulant i les nombroses botigues del barri antic ho propicien. Ensopegues, literalment, amb turistes russos amb la cara de no entendre res o d'indiferència escoltant les explicacions d'una guia que els recita la història de la llotja de la Seda. La guia assenyala els detalls de la porta principal obviant les escenes més explícitament sexuals, com ara les dues figuretes practicant un seixanta-nou, en la meua opinió bastant correcte.

El Mercat Central em recorda l'anècdota de Uiso Alemany, pintor que va convidar un col·lega cubà a visitar la ciutat. El caribeny va patir una lipotímia en observar la varietat de productes que s'hi exhibien. L'home mai s'havia topat amb un espectacle gastronòmic d'aquestes dimensions. Tanmateix, a mi no deixa d'impressionar-me l'estructura metàl·lica, l'enorme espai ample i lluminós.

Abans d'allargar-me al punt de la reunió aprofite l'avinentesa per comprar papaies, tomates raf i xirimoies. Al fons, a l'esquerra, està el Bar Central. Una barra rectangular oberta pels dos costats. Albert, el Negociador, m'espera assegut en un tamboret.

-Ja has carregat– m'indica la bossa.

-Productes que són dificils de trobar al poble.

Deixe la bossa a terra i encaixem.

-Però en canvi -diu- teniu un aire més net. Mai no he comprès que un tipo es compre un pis a la ciutat per tres milions d'euros. Quan baixa al carrer respira la mateixa merda que el més desgraciat.

-Supose que la diferència està en el pis.

És un home elegant, l'Albert; de la meua alçada, amb unes ulleres de pasta marrons fosques, una mica voluminoses, que destaquen en la cara, prima i allargada amb l'indici de no prendre el sol per prescripció medica.

Ullem la carta i triem esgarraet amb bacallà, aladrocs marinats, braves, croquetes de pollastre rostit i una botella de vi negre autòcton. Li ho demana a la cambrera.

-Així doncs -expulsa amb esbufec les paraules-, vols saber detalls de l'operació Mestalla.

-Sembla interessant.

-És divertit.

Ens porten el vi i l'esgarraet amb bacallà. Encara hi ha poca gent a la barra. Albert, al·lèrgic a les companyies alienes, ha elegit la punta, on només hi poden seure dos.

Serveix les dues copes de vi.

-Salut  -li dic.

-Per València -fa ell.

-No tinc res a agrair-li.

-Perquè no has sabut aprofitar-te'n. Sóc d'un poblet de la Rioja. Este estiu farà vint-i-un anys que vaig vindre. He après moltes coses a València, però me n'he quedat amb una: ací, la corrupció no és modus operandi sinó un modus vivendi. Sou molt tolerants. Disculpa'm el cinisme.

Vam brindar:

-Pel teu cinisme, per la nostra tolerancia –bevem-.