Bar del Mercat


Obra:Llibre del professor (p. 94-95)
Municipi:València
Comarca:València

testing image

Bar del Mercat

 

mesclem-nos, amortem el fred

i prosseguim.

JOAN V1NYOLI

 

Per celebrar l'estiu que ens naix, esmorzem al bar del Mercat, la cantonada que fan el carrer dels Mallorquins amb el de les Carabasses. Allí el dia és sempre alt, perquè el millor del que som ens retorna i edifica. Fa més de vint anys tancàvem ací les nostres nits, compartint barra amb llauradors, prostitutes i els més matiners dels venedors del Mercat Central. Ens hi duia el nostre mestre, més tard fugit dels envitricollats caus universitaris, sempre amatent per fer obsequi de Les dones i els dies, editat per la MOLC. Davant la barra, els nostres ulls seguien els altres ulls de la nit en un paisatge humil de fums i una remor que ens evocava la terra. Un món que mai no ens deixaria. Foren aquelles les nostres primeres matinades lletoses amb filferros, però això  ho sabríem anys després.

D'ací a no res, ens veurem amb les joves helenetes del temps d'ara. Ens aguarden al Centre Octubre, prop de la Torre de la Boatella. Davant mateix de Sant Joan del Mercat els llegirem «Vinea mea electa». En un festejador d'una finestra gòtica de la Llotja direm versos marquians. Evocarem Jaume Roig a les portes de Sant Nicolau. Al Portal de  Valldigna, la roba estesa per bandera, recitarem Vinyoli. A tocar de les Torres de Serrans, la terra sempre en la boca, dinarem plegats. I ens direm l'adéu, amb perfum de Xoriguer, al Café Lisboa -només jo hi sentiré una absència definitiva-. Les xitxarres estendran aleshores el seu cant anunciador. I quan l'estiu acabe, un nou curs començat, ens haurem de veure, desconeguts i estranys. Envermellits els rostres, segur, després del primer encontre.

Com el cel, l'espai roman i ens sobreviu mentre som uns altres i aquells que un dia fórem. Al bar dit Felino l'aire conserva, suspeses, les partícules d'un temps remot. Les joves del taulell d'ara, sol·lícites i dispostes, ben bé podrien ser filles d'aquelles ombres del record. Tenen la fermesa del temps que retorna i ens saluda mentre el recobrem amb joia. Els clients que ens acompanyen són els valencians de sempre, sense «la velledat que tan mal prova». L'alegria per un nou estiu és als rostres, als somriures, a les converses sornegueres. El temps obert, lluminós i solemne, com arcades d'un riurau entre vinyes, ens somriu.