Però una cosa estranya em va ocórrer...


Obra:Crim de Germania (p. 241-242)
Municipi:València
Comarca:València

testing image

Però una cosa estranya em va ocórrer desacostumada per a mi, encara que no per a la gent que habita València. Fou que en passar per la plaça del Mercat, davant de la Llotja de la Seda, vaig aixecar els ulls per contemplar el firmament, quan el meu esguard va veure, per uns segons, trangolejant, un penjat a la forca, visió que, sobtadament, va atemorir-me. La por va arribar-me fins a la punta de les ungles i m'entrà un gran fred, com si no tingués sang al cos; encara que després vaig refer-me.

Tot i que em feia basarda travessar la plaça, perquè els morts sempre m'han imposat molt de respecte, m'atansí vers el cos del condemnat, quasi a cinc pams d'ell. Tenia els ulls desencaixats. Els cabells llargs, llefardosos. Anava vestit amb unes pelleringues de xamellot. Però una cosa em va sorprendre: portava les ungles de les mans molt netes. Aquell detall fou el motiu que em va desvetllar la curiositat: era aquell ésser un home creient de la fe d'Al·là i, abans de dir la xahada, havia volgut purificar-se?

L'endemà m'assabentí qui era: un lladre roder que tothom anomenava Rodagarberes, un celerat amb un historial farcit de delictes.

Perla mala olor que desprenia, pensí que aquell condemnat devia estar ja alguns dies a la forca, perquè la seua carn pudia bastant. De tal manera que el botxí, per mitigar la fetor d'aquell cos corrupte, havia enganxat, pertot arreu de la forca sardines i tenques, perquè l'olor del peix pudent es menjàs la que deixava anar la carn d'aquell pobre pecador.

En aquell instant, la lluna, que acabava d'eixir de darrere d'un núvol, il·luminava la seua cara, mentre l'oratget de la nit el feia bambolejar a la corda com un meló d'Alger. Jo vaig romandre uns moments esguardant-lo. L'airina continuaba bufant, fins que, casualment, li va apartar dues grenyes que li tapaven l'orella, i deixà al descobert quelcom que llambrejava, a penes, en la dolça llum de la nit. M'hi vaig fixar: era una arracada, en forma de dragonet, que tenia tota la traça de ser d'argent.