Si el visitant, tal com espere...


Obra:València. Guia particular (p. 104-105)
Municipi:València
Comarca:València

testing image

Si el visitant, tal com espere, té el mateix gust que jo per la història urbana, des d'aquest punt pot fer un esforç d'imaginació retrospectiva en tres etapes. Primer, representar-se aquest espai allargat com el que era originalment, és a dir, el braç mort del riu, que en temps dels àrabs —quan la muralla anava per on ara es veu la façana de la Llotja— era un descampat on pasturaven els bous, i que després es va dir la Boatella. Segon, representar-se'l entre finals del segle XIV i primers del XVIII, com una esplanada de terra envoltada de porxes baixos, amb un convent —les Magdalenes— ocupant gran part de l'actual mercat, i tot cobert d'una massa compacta de parades i tendals, gent a peu i a cavall, animals de tota espècie, munts d'hortalisses, el cadafal de la forca amb un penjat engronxant-se a l'aire, i de tant en tant algun avalot dels moltíssims que en aquesta plaça s'han format i mogut. Tercer, durant el segle XIX més o menys igual, però amb paviment, i amb el convent de les Magdalenes enderrocat i convertit en un mercat obert. A València, durant molts segles, el centre religiós i el centre del poder polític coincidien al voltant de la plaça de la Seu, però el centre de vida comercial, popular i cívica era el pla del Mercat. No debades és en aquesta plaça on els mercaders van construir la seua Llotja, i on residia la Taula de Canvis o primitiva banca, el Consolat de Mar i el centre de contractació. El pla del Mercat era també, entre els segles XVI i XVIII, com a esplanada més extensa dins de la ciutat, el lloc on s'organitzaven festes públiques i celebracions, justes i torneigs i corregudes de bous. I aquesta plaça, amb tot el seu barri de carnissers, forners, botiguers i cases i obradors de tots els gremis, era el nucli i el motor de les revoltes urbanes.