- Una nit, prop de las fiestas josefinas, eixírem...


Obra:Ribera (p. 200-202)
Indret:Ca Revolta
Municipi:València
Comarca:València

testing image

- Una nit, prop de las fiestas josefinas, eixírem després de sopar per estirar les cames. Ja feia bo. Pensàvem aplegar-nos al bar Bomba per vore com estava i més tard fer-nos unes copes a l'Arana o en el café Fet Exprés. Veníem per la vorera de la Llotja, però quan anàvem a entrar al carrer Bosseria, just davant de l'hostal del Pilar, que em fa Miquel:

»-En lloc d'anar al Bomba... per què no anem al Ràdio-City i ens en juguem una al billar?

»-Com vulgues.

»I trencàrem a l'esquerra. Però quan arribàvem a la placeta on conflueixen la Carda i el Moro Zeit, entre les tres palmeres nanes del jardinet, vam vore per primera vegada Mortimer: un carajillet citrí, més sec que un clau rovellat, amb cara de dromedari sense marketing. Anava enfundat en un pantaló Levi's 501 blau, que li marcava paquet, sabatilles esportives J'Hayber, blanques de naixement i negres per tota la vida, camisa Massimo Dutti blava, la nota discordant de la indumentària, jupa negra de cuiro i calcetos a rombes negres i blaus, que els talons, famolencs, quasi li'ls havien menjat. Duia una ostentosa agulla imperdible de coure plantificada a la mànega esquerra i auriculars sintonitzats a les orelles, de teleta negra. Malli es trobava quasi «exànima» o «exànime››, una de les parauletes que es gastava Miquel, és a dir, molt refotuda.

»El menda-lerenda estava agenollat i li pegava punyades al cor a la tieta, estesa en terra, que es trobava sense sentits. El xicot demanava ajuda i ningú no li'n donava. Se'l veia desencaixat, fora de si, i no parava d'exclamar:

»-Tranqui, tronca, que eres l'hòstia. Per què ho has fet, titi? Si t'havia dit que al coll no, titi. No te n'adones, titi, i te la jugues de la manera més imbecil. Parla... Parla'm! Parla'm, titi!!

»La titi en qüestió era la Malli. Tot açò amb un decorat de Lambretta negra, de l'any de la picor, que tots dos empraven per al seu transport urbà per la ciutat. Perquè vivien a Benimaclet en un pis d'estudiants. Se la guanyaven de camells.

»La Malli, a qui deien aixina en el seu ambient perquè sempre duia malles en lloc de calces o calcetins, s'havia xutat un pico a la vena jugular; que ens va vindre justet de prendre un taxi i, amb l'all al cul, dur-la al servei d'urgències de La Fe. Per poc més la dinya.