Va alçar el cap i va veure que s'havia separat...


Obra:Arròs i tartana (p. 297-298)
Municipi:València
Comarca:València

testing image

Va alçar el cap i va veure que s'havia separat de l'ampit, seguint pel camí de ronda. Davant d'ell les dues torres de la porta de Quart alçaven les pesades moles cilíndriques amb la crosta rogenca crivellada pels profunds forats de les granades franceses i les de les insurreccions republicanes.

Contemplava fixament les lluernes estretes i enreixades dels calabossos on estaven els presoners militars. Pensava amb enveja que allí dins, entre les masmorres llòbregues i humides, es devia estar molt bé, rodejat d'un silenci absolut, lluny del món, sense els pesars que torben l'existència.

Va estar molt de temps mirant fixament aquells colossos d'argamassa, fins que finalment es va adonar que alguns xiquets del barri formaven rogle al seu voltant, contemplant-lo amb curiositat, prenent-lo, sens dubte, per un d'aquells viatgers que per a la plebs han de ser forçosament anglesos.

Juanito va fugir d'aquella banda de pillets de mirada insolent i burleta que no presagiava res de bo, i va continuar pel cami de ronda, sumint-se altra vegada en les seues tristes reflexions.