La necessitat de la presó era evident...


Municipi:València
Comarca:València

testing image

La necessitat de la presó era evident, del moment que la instal·lada a l'ex-convent de Sant Agustí, en la que el famós coronel Montesinos fou director, més aviat semblava el «patio de Monipodio». Tota incomoditat hi tenia seu, havent quedat incapaç i inadequada per a la població penal d'una ciutat tan culta i refinada com València.

Es construí entre els anys 1890 i 1903, essent inaugurada el 18 de gener del darrer any. Consta de quatre galeries de 218 metres de llarg, disposant cada una de tres pisos en què hi ha trenta-dues cel·les -almenys aquestes hi havia al temps de la inauguració- de mida 3'75 per 2'5. Cada cel·la va dotar-se d'un llit de ferro, una màrfega, un palanganer, un banquet i una taula, llum elèctrica, tres raconeres i una petita latrina. S'hi reservaren unes cel·les per als que es deien «presos distingits»; les quals comptaven amb certes comoditats, com la que suposaven els matalassos de llana. En la postguerra la població penal augmentà a balquena, havent de compartir cada cel·la un elevat nombre de reclusos, i de més a més, els últims anys diversos motins han ocasionat grans destrosses a l'interior de naus i cel·les, així que cal suposar que l'utillatge serà molt altre que el que consta en les memòries escrites.

L'«Hotel» comptava, als inicis, amb diversos tallers, com eren espardenyeria, esparteria, fusteria, fins i tot un dedicat a la fabricació de guitarres; uns han perdurat i d'altres han canviat de destí, segons els distints criteris de la direcció d'esta gran casa.

Els seus atractius, com cal suposar, tan sols estan a l'abast dels habituals hostes; els ciutadans corrents només podem admirar l'edifici per fora, contemplar-ne la portada de pedra blanca, amb els escuts d'Espanya i de València, i un estrany rellotge, decorat amb els signes zodiacals, avariat des de fa anys.