Els canyars de la vora de la séquia


Obra:Llibre de meravelles (p. 25)
Municipi:València
Comarca:València

testing image

Els canyars de la vora de la séquia

 

Renovelan los dans que.m ƒaytz pessar.

Arnau March.

 

HE deixat de fer Èglogues. El meu propòsit era

escriure moltes Èglogues, escriure un llibre d'Èglogues,

i que fos el teu llibre i que hi visquesses tu,

secretament visquesses com l'aigua entre les canyes.

Jo no he fet la paròdia, com ara han dit, del gènere.

He pensat que el vivia i l'he volgut reviure,

i el voldria reviure per tal de viure encara.

Tinc l'amarga enyorança d'aquell temps de les Èglogues

que vivíem els dos i després escrivia

com Déu em donà a entendre. He deixat de fer Èglogues.

Sols escric el record d'aquell temps de les Èglogues.

Ara en diuen: paròdia. Només això, paròdia?

I la necessitat que tenia d'escriure-les?

I el fet brutal de viure-les? Inútilment agafe

bolígraf i paper. Inútilment recorde

aquella nit i aquella trista màquina Royal:

amb la finestra oberta damunt de l'Albereda

varen nàixer les tres Èglogues una nit.

Fecunditat? Oh no. Jo vivia aleshores,

vivia plenament com no havia viscut,

viu adàmicament entre objectes sorpresos,

en ben deliciosa elementalitat:

els àlbers, el silenci dels amants, el crepuscle,

un cos, una carn pura, tot l'amor, un amor.

La sorpresa, la glòria. O si voleu, la festa,

La festa dels sentits ballant entorn de l'ànima,

ballant damunt la brossa a la llum de la lluna.

No hi hagué en l'antic Regne de València un amor

com aquell, com el nostre, la gran fúria de viure.