Fos com fos, aquell era el regal que havia caigut a l'escoleta de Russafa...


Obra:Inquisitio (p. 12)
Municipi:València
Comarca:València

testing image

Fos com fos, aquell era el regal que havia caigut a l'escoleta de Russafa, a la València d'extramurs. En Gaietà Ripoll havia estrenat aquell col·legi de primeres lletres, gràcies a l'esforç dels llauradors de l'horta, que hi havien aportat quatre rals i moltes mans. Tres mesos enrere havia començat la instrucció dins la barraca, sense taula ni cadires, ni pissarra ni pupitres. La institució només disposava d'una estanca, entre murs de fang premsat, a l'interior de vuit costelles de fusta i una coberta de canyes. El terra era de pols, cobert amb tres catifes d'espart, on seien els nens de dia i el mestre dormia de nit. No hi havia res més, i la gent del camp deia que no calia res més, ja que totes les riqueses del mestre havien d'estar dins del seu cap.

Quan el sol menut de l'hivern es va esmunyir per la finestra i va enlluernar el mestre Ripoll, jo ja m'ho podia haver imaginat. En aquella hora precisa hauria d'haver entès els perills d'aquell bon home. Sí, un home bo, que hauria de canviar el curs de la història. La seva història, però també la meva, i també la història gran, la de tots. Era atent, honest, inquiet i sencer. Era un tresor al bell mig d'un jardí recòndit, envoltat per totes bandes de discòrdia. Era integre com ningú, i allò era el problema. Costava d'imaginar que un individu com aquell acabaria sent el meu infern.