El primer que cal dir de l'Estació del Nord...


Obra:Un dinar un dia qualsevol (p. 21-22)
Municipi:València
Comarca:València

testing image

El primer que cal dir de l'Estació del Nord és que està situada al centre de la ciutat. Només per veure-la paga la pena visitar València. Fou dissenyada per l'arquitecte Demetri Ribes i construïda entre 1906 i 1917. Per a mi és un dels monuments més emblemàtics, juntament amb l'edifici del Banc de València, en pau repose. No em canse de contemplar-la. Ho faig de tant en tant. Si fa no fa transite pel seu interior unes cent vegades l'any. Els trens de rodalies són l'opció de transport més eficaç i ràpida entre els pobles de l'Horta Sud i la ciutat. Estèticament, la façana és espectacular. Els ciutadans curiosos tenen temps de sobra d'admirar-la, ja que l'esplanada sovint és el punt de cita de la gent que arriba a València. Al vestíbul, una planta rectangular, destaca l'ornamentació amb ceràmiques, trencadís i un mosaic. L'Estació del Nord aviat complirà cent anys d'antiguitat, però el trencadís aguanta ferm (hola, Calatrava).

A més, l'estació és un bon observatori sociològic. Els diumenges a la nit, onades d'estudiants de les comarques arriben a la ciutat després de passar el cap de setmana amb la familia. Baixen del tren amb motxilles i maletes que guarden la roba neta i endreçada; potser amb la mateixa maleta que faran servir per emigrar quan acaben els estudis. Van en grup, riallers i despeocupats. Són joves amb la fe encara intacta.