València


Obra:Poesia completa (p. 231)
Municipi:València
Comarca:València

testing image

València

 

Cansades vironeres s'agombolen en els ulls els morts. Un aire de tango s'esmuny a tall de serpent per les finestres dels pisos buits. Hi ha una mà de seda, unes mitges de seda abandonades lànguidament damunt la consola, per terra les lligacames. Totes les flors són de pedaç, totes les llums festegen vermellors d'alcova. Blennorràgies velles i naftalina, amor meu de setembre. A la plaça de bous ombres amatents esfullen  margarides. La fira, les flors, les taronges. Barrets i capells de trona. Cortesies cap a la mort. El violí de Manolo Granero xerricant aperduat per qualsevol capvespre. Horabaixa de dissabte amb landós i berlines, runes i adéus per onsevulla, triomf de la mort. Amor meu de setembre. El sol de mil nou-cents em llustreja les botes enmig d'un devessall de cossiolers amb palmes. Cambra d'amors i de llençols de fil persianes closes, assegetades de claror de mil nou-cents. Llangueix el tango en els salons deserts, les vironeres en els ulls dels morts. Passa la processó pel carrer de les barques, entre dues fileres de cavallers tristíssims, tirats de frac, guants blancs, bastó amb inicials al puny de plata, clenxes pentinades amb llavor de puça. Cerimònia i reverència dels bigotis cargolats. Mor escanyat l'últim compàs del tango. Dalt la carrossa, somriu Agnès impàvida.