El bou, cada vegada més testavirat i marcit...


Municipi:València
Comarca:València

testing image

El bou, cada vegada més testavirat i marcit, demanava la mort panteixant, deixant al seu pas un rastre de salivera i de sang. El matador se li acostà a fi de rectificar amb la punta de l'estoc la posició d'un parell de banderilles que oferien una caiguda molesta; es plantà enfront de la bèstia a una distància de dos o tres passos; deixà caure a terra el braç en què duia la muleta -que el bou seguí mirant fixament com si tinguera un embruix-; l'apuntà amb la dreta, posant-se el mànec de l'espasa al costat de l'ull; alçà la punta del peu esquerre, el girà i, tombant-se, deixà anar el pes de tot el seu cos contra la testa de l'animal, el qual el rebé immòbil, i li clavà una estocada completa fins a la creuera que en pocs moments precipità la seua agonia.

La fera reculà, amb la vista cada vegada més enterbolida, fins que caigué plegada el mateix temps que el matador elevava els braços en senyal de triomf. El públic s'alçà dels bancs i, traient mocadors blancs dels plecs de les faixes -els homes- i de les sines i els pitrals -les dones-, encarats a la llonja presidencial, sol·licità tots els trofeus per a Arjona. Mentre un tir de mules engarlandades amb gualdrapes roges, ornades amb sonors cascavells, retiraven al galop el cadáver de Mimoso entre una allau d'aplaudiments i una colla de monosàbios restauraven amb rascles l'estat de l'arena, Cúchares, que feia la primera volta triomfal a la plaça, no tingué altra idea millor, en passar per davant dels seus convidats estrangers i reconèixer-los, que llançar-li una orella a la cara der zeñó de la Fuersa.

El Comte aconseguí aturar la trajectòria del projectil atrapant el cartílag entre les mans, les quals li quedaren tacades de sang, perquè l'apèndix auditiu de Mimoso, segons pogué comprovar amb estupefacció, aleshores encara vibrava.